L'Obra Cultural Balear (OCB) n'ha tingut prou de recollir les dades del Servei de Salut de les Illes Balears per comprovar que la llengua catalana no és ni ha estat mai un impediment per cobrir places d'infermeria en aquestes illes. Això és important, perquè el Partit Popular i l'executiu de Marga Prohens havien insistit a dir el contrari. Segons van arribar a declarar la consellera de Salut del Govern Balear, Manuela García, i el vicepresident i conseller d'Economia, Antoni Costa, el català era "un obstacle" per a la contractació de personal a la sanitat pública de les Balears. Haurien de dimitir o ser cessats per això. En tot cas, són les dades del Govern Balear mateix les que els deixen en evidència.
Per anar al detall, per a 803 places en el procés d'estabilització quan el català era un requisit, 568 candidats van acreditar els coneixements de català exigits, mentre que 239 es van acollir a la moratòria de dos anys que va establir l'executiu del Pacte de Progrés per poder treure el B2. En qualsevol cas, cap plaça va quedar sense cobrir per cap motiu que tingués res a veure amb la llengua. Tot i així, una de les primeres decisions del govern actual (del PP, amb el suport de Vox) va ser suprimir el requisit del català, amb l'argument que dificultava l'arribada de personal sanitari. La disjuntiva entre tenir un servei sanitari de qualitat o promoure la llengua pròpia (“Què vols, que els metges et curin o que distingeixin les esses sordes i les sonores?”) és, a més d'absurda, completament falsa. I a més d'absurda i falsa, suposa un atemptat contra els drets lingüístics dels ciutadans de les Balears. De tots, perquè els drets són de tota la societat, no només d'una part o l'altra. Utilitzar les llengües per trencar la cohesió social és una irresponsabilitat, i fer-ho des de les institucions d'autogovern, una indecència. (Cal dir que la plataforma Sanitaris per la Llengua fa una gran feina en defensa dels drets lingüístics de la ciutadania.)
La constatació del que diuen les dades de l'IB-Salut deixa clar que l'eliminació del requisit del català a la sanitat de les Balears no obeeix a cap altra cosa que al prejudici ideològic i als negocis bruts del PP i Vox amb el català com a moneda de canvi. De manera més àmplia, desmenteix una de les falsedats més repetides pel nacionalisme espanyolista, que intenta presentar la diversitat lingüística en general, i el català en particular, com una nosa per al bon funcionament de la vida pública, i com un caprici o una imposició dels “nacionalistes”, com si els nacionalistes no fossin ells. Les llengües que no són el castellà no són “cooficials”, sinó que han de ser oficials en plena igualtat amb el castellà, i han de ser reconegudes i promogudes com a tals en tots els àmbits de l'administració, i també pels polítics i les institucions. El coneixement i el respecte per la diversitat lingüística és una de les qüestions pendents més importants, i més urgents, que ha d'afrontar l'estat espanyol si algun dia vol assolir un estatus democràtic acceptable.
