17/06/2020

La impotència de l'Estat i l'imam de Ripoll

2 min

L'advocada del major Trapero, Olga Tubau, va citar el jurista Manuel Alonso Martínez en el seu al·legat: “Un ciutadà d'un poble lliure no ha d'expiar faltes que no són seves ni ser víctima de la impotència de l'Estat”. Que ho digués emocionada no li hauria de restar gens d'autoritat: si de cas reforçar-la, perquè l'espectacle d'una persona honesta acorralada amb falses acusacions sempre mereix llàgrimes. Tubau va triar una cita que la jutge Lamela se suposa que hauria d'identificar: Alonso Martínez va ser l'autor de la llei d'enjudiciament criminal encara vigent a l'estat espanyol (des del 1882), i també un liberal dels temps que a Espanya n'hi va haver algun.

Si no volem recórrer a explicacions més enrevessades, “la impotència de l'Estat” és el que permet entendre què va passar amb el dispositiu policial de l'1 d'octubre de 2017: en efecte, l'estat espanyol es va trobar impotent davant d'un referèndum que el president Rajoy havia dit, pocs dies abans, que no se celebraria. Els havien passat les urnes i les paperetes de sotamà i per davant dels nassos, i dos milions de persones es disposaven a votar en un referèndum per al qual s'havia desplegat un operatiu electoral de primer ordre. L'única cosa que se li va acudir a l'estat espanyol davant d'aquesta situació va ser ordenar les càrregues policials, que van donar lloc (repetim-ho) a una de les jornades més tristes per a la democràcia de tota la història de la Unió Europea. Després, empresonar i processar (per aquest ordre) els líders que van encapçalar aquell acte de desobediència ciutadana, i a continuació processar i empresonar els comandaments policials que no van voler participar d'un veritable acte feixista com és l'ús de la violència contra els ciutadans. Per això es processa Trapero, i es fa primer per rebel·lió, després per sedició i finalment per desobediència, en un altre gest d'impotència (en aquest cas, de la Fiscalia) que busca descarregar damunt seu la frustració d'un Estat que arriba a ser repressor a força de ser incompetent.

Encara que no figuri al sumari del judici, hi ha una altra data del 2017 que també pesa damunt Trapero, i és la del 17 d'agost. És obvi que a Trapero se'l vol castigar per l'actuació dels Mossos en els atemptats de les Rambles i Cambrils, un altre episodi en què l'Estat es va mostrar, pel cap baix, impotent. No s'ha volgut crear mai una comissió d'investigació al Congrés sobre aquest assumpte, i les relacions de l'imam de Ripoll amb el CNI segueixen sent secret d'estat. Aquest dimecres, el diari Público revelava que la Guàrdia Civil i la Fiscalia no havien informat el jutge instructor d'un testimoni clau d'aquestes relacions. Tot indica que, de fet, van ocultar deliberadament aquest testimoni. Amb un nivell 4 d'alarma terrorista, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van ser –com a mínim– negligents, i creuen que Trapero els va deixar en evidència. Condemnar-lo seria, certament, obligar-lo a pagar faltes que no són seves: i això al segle XIX ja sabien que no li ha de succeir a un ciutadà d'un poble lliure.