23/09/2019

Els objectes precursors

2 min

En principi, en un estat de dret s'han de mantenir totes les reserves davant dels processos judicials i de les operacions policials, a l'espera de tenir-ne la informació pertinent amb les degudes garanties, etc. Però perquè això funcioni, és necessari que la justícia i els cossos i forces de seguretat tinguin una credibilitat sòlida, i aquesta credibilitat no s'obté perquè el mateix estat ho mani, sinó perquè la ciutadania comprova, en el dia a dia, que en són mereixedors.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

A Espanya, les detencions d'independentistes catalans acusats de terrorisme, just abans que es produeixi algun fet que s'espera que tingui un fort impacte social i polític (aquesta vegada, la sentència del judici de l'1-O), és una pel·lícula que ja hem vist massa vegades. Hem llegit a balquena informes, escrits d'acusació, resolucions, requisitòries i sentències que intentaven provar la relació entre independentisme i terrorisme, sempre amb el mateix desenllaç: aquesta relació no existeix. Però les detencions, i de vegades fins i tot les tortures, es van produint una vegada i una altra al llarg dels anys, a veure si algun dia hi ha sort i enxampen algú que hagi perdut els papers i tingui un arsenal a casa. Bé, això ja ha succeït amb diversos personatges de l'extrema dreta, l'últim un que deia que pensava matar Pedro Sánchez. No els ha passat mai res.

Tot indica que en aquesta ocasió tampoc han trobat el que cercaven. Han detingut ciutadans sota l'acusació de tenir a casa seva “objectes precursors” del que podria acabar sent un artefacte explosiu, i que resulta que són des d'olles fins a bosses de fems, passant per material pirotècnic per a un correfoc. Era molt més sospitosa la gran quantitat de material que acumulava la cèl·lula jihadista dels atemptats del 17-A a la casa d'Alcanar, cèl·lula comandada per un imam que era confident del CNI, i no van ser detinguts. Tampoc el perfil dels detinguts s'adequa gens amb el de perillosos terroristes que puguin “causar danys irreparables”. Sí que lliga molt més amb el de possibles socis d'entitats civils com l'ANC o Òmnium Cultural, que fa temps que s'intenta criminalitzar. També al judici de l'1-O, en què el fet de ser soci d'aquestes entitats era motiu de preguntes del ministeri fiscal. Els danys irreparables, si de cas, solen ser per als detinguts, que ho passen molt malament fins que no poden provar la seva innocència. Ahir els insults i les difamacions contra els detinguts, sense respectar cap presumpció d'innocència, van córrer immediatament com la pólvora. El líder (és un dir) del PP català, el singular Alejandro Fernández, va tuitejar que “tenien bombes”, tot i que ho va esborrar a continuació. La cap de l'oposició a Catalunya, Lorena Roldán, de Cs, abandonava les catanes per dir que el president Torra vol fer 'apretar' detonadors. El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, demanava mentrestant que no hi hagi una reacció “excessiva o sobreactuada” a la sentència del Procés. Potser que s'ho apliquin, els guardians de la santa unitat d'Espanya.

stats