20/01/2021

La Segarra i la Reconquesta (1932)

2 min
La Segarra i la Reconquesta (1932)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAfermat el domini comtal fins al Cardener, les calmes segarrenques esdevenien la lliça oberta a les escomeses dels sarraïns de les taifes de la vella Lleida i de la nova Balaguer. Les avançades cap al front ponentí havien d’ésser portades amb molta cautela, i cada una d’elles havia d’arrelar-se amb una repoblació per a fer-se incommovible. Entre els dos borns muntanyencs de la Depressió, la toponomàstica segarrenca dels llocs repoblats és una síntesi indiciària de la finalitat estratègica d’aquell avançament porfidiós: Castellar de la Ribera, Castellnou de Basella, Guardiola, Mirambell, Torre de Nargó, Miravet, Miralpeix, Castell de l’Aguda, Castellar, Castellfollit del Boix, Castelltallat, Dusfort, Castellfollit de Riubregós, Guàrdia Pilosa, La Fortesa, Ciutadella, Castell de Santa Maria, Guarda-sivenes, Guardiolada, Montfalcó Murallat, Castellnou, Montfalcó d’Agramunt, Castellnou d’Oluges, Rocafort de Vallbona, Torrefeta i altres. Molt més expressiu que el significat etimològic dels noms de lloc és la visió del poblat, i àdhuc a l’alta Segarra de les cases pageses. Sovintegen encara les torres que s’enlairen entre un escamot de cases o prop d’una casa sola (Ardèvol, Vallferosa, Coaner, La Manresana); els castells senyorials (Verdú, Ciutadella, Santa Coloma de Queralt, Montclar, Aguilar de Segarra, Florejacs, Claravalls, Malgrat...); les viles closes (Sant Just, Sanahuja...); les poblacions murallades (Guissona, Torà, Calaf, Guimerà...) i àdhuc les cases fortes isolades, sobretot a les terres magres segarrenques, per bé que les reformes modernes els han donat un aire de pau. [...] A partir del riu Bregós, els noms de població que apareixen en la documentació històrica de les contrades ponentines se’ns presenten en el mapa formant cercles vagament concèntrics al voltant de Lleida i de Balaguer, […] L’avenç del poblament conqueridor en arribar a l’Urgell no es feia ja sols per l’empenta llevantina, promoguda pel comte de Barcelona, sinó que aquest s’ajudava pel sud, [...] Pel nord hi cooperava pel seu cantó el comte d’Urgell des de la canal del Segre, bo i estenent-se pels vessants del Montsec. L’any 1036 atorga una carta de franqueses als habitants de Santa Licínia (Santa Linya), el 1037 es parla del castell i vila d’Artesa de Segre i del veí “castrum de Foradada”; el 1078, segons el P. Sanahuja, la Ribera del Ció i diversos pobles del pla d’Urgell han passat al seu poder (Bellcaire, Penelles, Fullida, Ibars, Linyola...), almenys momentàniament, fins que en definitiva fou conquerida Balaguer, l’any 1105, després d’haver estat presa i represa per tres vegades en el curs d’un quart de segle. Cal dir que els castells de Camarasa, Cubells i Montgai, per una interferència de dominis, l’any 1050 eren ja del comte de Barcelona. Amb totes aquestes posicions preses i afermades, l’objectiu principal, Lleida, la porta d’Occident, era a punt de caure.

stats