21/10/2021

El senyor Romagosa és entrenador

2 min

Amics i coneguts amb fills que juguen a futbol m’havien explicat, sovint, això dels pares baladrers i mig violents, que s’encaren amb l’àrbitre, que renyen els jugadors, que s’esgargamellen perquè és falta.

L’altre dia, en un partit, van haver d’agafar un senyor, perquè ja es disposava a estomacar l’àrbitre, l’entrenador i no sabem si el propi fill. Hi va haver crits, mirades estupefactes i nens tremolant de por. No m’invento ni exagero res per mor de la literatura. Així va ser. Al costat de pares normals, hi ha algun pare anormal. I els normals els han d’aguantar i han de vigilar que els anormals no donin mal exemple, no diguin paraulotes, no destorbin una estona que hauria de ser tranquil·la i de lleure. I la qüestió és que no havia pensat en un fet que em va fer veure, justament, una implicada involuntària en la cridòria. Una mare pacífica, que no crida ni quan es fa mal, em va dir: “Pensa que el partit era a la una. Tothom venia de fer el vermut”.

Esclar! Té raó. Molts dels crits, de l’agressivitat paterna provenen de les cerveses o els gots de vermut que s’hi han introduït juntament amb les patates braves, les olives i el morro. Venen contents del bar, com se sol dir, i alguns dels que venen contents del bar reaccionen així.

No estic dient, esclar, que tothom que vingui de fer el vermut en un partit infantil hagi de reaccionar de manera agressiva. Em sembla l’àpat més agradable i luxós del dia, el vermut. Estic dient que potser molts dels que reaccionen de manera agressiva –convindrem que no és normal, ni educatiu, ni agradable en un partit dels fills– venen del bar i han begut malament. Potser ni ells mateixos hi han parat esment, en aquest fet. Però diria que potser als agressius se’ls ha de fer bufar. 

Empar Moliner és escriptora
stats