El servei de Rodalies, símptoma d’un Estat ineficaç
Si ahir informàvem que l’Estat inverteix a Catalunya un 40% per sota la mitjana, amb 99,5 euros per ciutadà el 2015, quan la mitjana espanyola és de 163 euros, avui ens fixem en la inversió ferroviària, els números de la qual són encara pitjors. Adif només va executar a Catalunya un 26,8% del pressupost previst per al 2015, i en el cas de Renfe, el percentatge se situa en un irrisori 5,1% -cal dir que respecte a Renfe la resta de comunitats han patit percentatges iguals o pitjors-. En tot cas, però, les Rodalies catalanes, afectades per talls i retards habituals, amb una infraestructura molt envellida i amb uns índexs d’ús altíssims, continuen sent les parentes pobres de l’Estat.
Més enllà del greuge comparatiu actual, hi ha l’evidència d’un servei clarament i històricament infradotat, amb centenars de milers d’usuaris perjudicats. Uns usuaris que fa molts anys que es queixen en va i que, en bona part, expliquen el canvi de mentalitat política que ha experimentat aquest país. Des de la multitudinària manifestació de finals del 2007 a Barcelona per reclamar millors trens, organitzada per la Plataforma pel Dret a Decidir, les Rodalies no han millorat gaire. La Generalitat, només amb competències en horaris i tarifes, resta impotent. Els incompliments de les promeses inversores han sigut una constant. No hi ha hagut una millora ni tan sols com a resposta al creixement de l’independentisme o de moviments posteriors com el 15-M del 2011. Els governs espanyols no han reaccionat i això no ha fet altra cosa que alimentar el sentiment de desafecció cap a l’Estat, tan viu a Catalunya.
L’obstinació a prioritzar les línies de l’AVE i les indissimulades prevencions dels governs espanyols cap al corredor mediterrani completen el panorama desolador d’una política ferroviària econòmicament insostenible, per no dir absurda i antisocial, que perjudica especialment la població de Catalunya, però també el seu desenvolupament econòmic i en realitat el del conjunt de l’Estat. Una política que respon al vell esquema radial amb Madrid quilòmetre zero. Una política que destaca per la seva persistent ineficàcia en contra de les recomanacions que vénen d’Europa.
El servei de Rodalies que té Catalunya és, en ple segle XXI, el símptoma d’un Estat altament ineficaç.
