Ser àvia

Hi ha moltes maneres de ser àvia, i la de la Dolors Sabater és fantàstica

Poc després de la moció de censura que va fer fora de l’alcaldia de Badalona la Dolors Sabater, la seva filla va penjar un 'post' al seu Facebook que començava així: "Alguns em diuen: «Si ho mirem pel costat positiu, ara pots estar contenta perquè podrà fer d’àvia». Com si d’àvia se’n fes, no se'n fos. Com si ser model de persona compromesa i coherent, lluitadora, ètica, transformadora i empàtica, treballadora, tendra i forta, no fos una fantàstica manera de ser àvia".

Quines paraules tan emocionants i quina reflexió tan encertada! I tan feminista. De vegades no cal fer grans proclames ni buscar arguments rebuscats. Reivindicar la igualtat i el paper de la dona és exactament això, entendre que ser una àvia fantàstica consisteix a ser model de determinats valors, donar exemple de compromís, deixar clar que una dona pot ser àvia o mare encara que no tingui temps, o ganes, de passar estones al parc amb els nens. O que no cuini els diumenges per a tota la família. O que no vagi a buscar els nens a l’escola. O que no faci algunes de les coses que se suposa que han de fer les àvies.

Quan jo era petita em sentia estranya perquè la meva mare –parlo dels anys seixanta– era de les poques que treballaven fora de casa. Tot i que la meva mare s’esforçava per arribar a tot arreu, quan anava a jugar a casa d’una amiga i veia la seva mare, sol·lícita, portar-nos la coca que acabava de cuinar per berenar, m’adonava que la meva mare no era com les altres. No recordo haver envejat les altres nenes ni haver-me sentit malament, però em sentia estranya.

No van haver de passar gaires anys per veure que es tractava més d’un privilegi que d’una excepcionalitat. La meva mare era una dona d’una potència intel·lectual extraordinària i amb una gran capacitat de treball i, com que havia estat educada per a això, també era una bona mestressa de casa i una mare afectuosa. Aquest va ser el meu model i sempre més ho he agraït.

Per a la meva mare, tenir nets va ser un regal que va il·luminar els últims anys de la seva vida, però mai no va fer que passessin davant de tot. Va ser una àvia activa i inquieta, pendent dels nets però amb una vida pròpia i plena. Hi ha moltes maneres de ser àvia i la majoria bones. I aquesta, com diu la filla de la Dolors Sabater, és una fantàstica manera de ser àvia. Els nets de la Dolors estaran orgullosos d’aquesta àvia que va treballar per deixar-los un món millor.

Més continguts de