Fràgil i valuosa

'Sigo aquí' és un llibre que parla de la mort i resulta ser una celebració de la vida

La meva llibretera coneix la meva admiració per l’escriptora irlandesa Maggie O’Farrell i, generosament, m’ofereix el seu exemplar de la seva última obra, el llibre titulat en castellà per Libros del Asteroide 'Sigo aquí'. La impaciència em fa acceptar, tot i que és més que probable que més endavant em llegeixi també la traducció catalana que publica L’Altra Editorial amb el títol, més fidel a l’original, de 'Visc, i visc, i visc'.

I la Maggie no em decep gens ni mica. Aquesta vegada no és una novel·la, és una mena de llibre autobiogràfic. L’autora narra les ocasions –disset– en què ha sentit la mort com una amenaça certa i propera. Situacions aparentment tranquil·les que poden acabar complicant-se molt: una passejada pel bosc, un part, creuar el carrer, volar, el mar.

Maggie O'Farrell ens fa conscients que el sol fet de viure és un autèntic miracle, una raresa

Impossible no pensar en una altra escriptora que comparteix altar a casa meva amb O’Farrell: Carmen Martín Gaite. Retrobo el paràgraf que dona títol a la seva novel·la 'Lo raro es vivir': "Es que todo es muy raro, en cuanto te fijas un poco. Lo raro es vivir. Que estemos aquí sentados, que hablemos y se nos oiga, poner una frase detrás de otra sin mirar ningún libro, que no nos duela nada, que lo que bebemos entre por el camino que es y sepa cuándo tiene que torcer, que nos alimente el aire y a otros ya no, que según el antojo de las vísceras nos den ganas de hacer una cosa o la contraria y que de esas ganas dependa a lo mejor el destino, es mucho a la vez, tú, no se abarca, y lo más raro es que lo encontremos normal".

'Sigo aquí' és un llibre que parla de la mort i resulta ser una celebració de la vida. El fet d’haver viscut el risc de la mort, diu O’Farrell, et canvia. "Tot i que provis d’oblidar-los, de donar-los l’esquena, d’ignorar-los amb un encongiment d’espatlles, s’esmunyen a dins teu malgrat tot. S’instal·len al teu interior i formen part del que ets". Haver viscut la mort dels que estimes també et canvia. N’estic convençuda i crec que Maggie O’Farrell també.

El llibre és marca de la casa. Hi trobem la veu d’aquesta escriptora, precisa, reflexiva, dura i tendra a la vegada. I la seva mirada que sobrevola el passat, el present i el futur. Hi trobem la mort que ens ronda i que ens fa conscients que el sol fet de viure és un autèntic miracle, una raresa. I entenem que allò que és fràgil, és bell i valuós.

Més continguts de