Nit de Reis

I aleshores el Rei Negre deixava anar la bomba: “Sí que li vaig portar coses, però te les vas quedar tu”

El meu primer contacte amb el concepte justícia social es va produir quan devia tenir deu o onze anys, a propòsit dels Reis d’Orient.

Llegia la col·lecció de llibres infantils d’Elena Fortún, protagonitzats per la Celia, una nena madrilenya divertidíssima. Del primer volum, titulat Celia lo que dice, recordo vivament l’episodi de la nit de Reis. La Celia -com jo mateixa aleshores- feia anar la fantasia generosament i quan volia, i per això estava convençuda que, durant la nit, l’havia despertada un soroll intens al menjador. Quan hi anava, es trobava el Rei Baltasar enfilat -una cama aquí, una cama allà- a la barana del balcó de casa seva. Em sé de memòria el diàleg que mantenien el Rei Negre i la nena: “ ¡Dios te salve, Celia!”, deia ell. I ella responia: “ Dios te salve a ti, Rey Negro, porque si no, te caerás a la calle...” Llegir els llibres d’Elena Fortún era tenir el somriure sempre a punt.

Baltasar li va aclarir que només deixava joguines als nens rics perquè ells les repartissin amb els pobres

A continuació, la petita Celia retreia a Baltasar que l’any anterior s’hagués oblidat de la filla del porter, la Solita. El Rei assegurava que no se n’havia oblidat, però la Celia insistia: “L’any passat no li vau portar res”. I aleshores el Rei Negre deixava anar la bomba: “Sí que li vaig portar coses, però te les vas quedar tu”. La Celia s’esverava: quina mentida! Davant les seves protestes, Baltasar li aclaria que només deixava joguines a les cases dels nens rics, però que era perquè ells les repartissin amb els nens pobres. “Si hagués d’anar casa per casa no acabaria en tota la nit...”, deia el Rei.

L’endemà al matí, a primera hora, la Celia despertava la nena del porter a crits: “Mira què ens han portat els Reis!” I, tot seguit, començava a lligar els paquets amb una corda i, com si fos una politja, els anava fent baixar al pis de sota. El seu pare l’enxampava en plena “operació compartir” i li clavava una bronca. La nena es defensava dient que només feia el que li havia indicat el Rei Negre. I el pare, aleshores, remugava: “Això o ho has somiat o ho has llegit en algun lloc”. (La literatura com a eina per introduir idees revolucionàries a les tendres ments infantils.)

Aquell any vaig pensar que volia compartir els regals de Reis amb algun nen pobre. Però nosaltres no teníem porter i vaig deduir que tampoc no érem tan rics com la família de la Celia. I tot va quedar en bones intencions, però ja havia entès com d’injusta podia arribar a ser la nit de Reis.

Més continguts de