Vides trencades

En totes dues novel·les hi detectem la desesperació dels personatges per fugir del seu destí

He tornat –per enèsima vegada– a allunyar-me del món de Twitter. Les dosis d’agressivitat, moltes vegades pueril però sempre rebutjable, són excessives per a la meva salut emocional. Aquesta desintoxicació m’ha permès recuperar la calma i la concentració per llegir dues novel·les molt diferents. O potser no tant.

'El fill de l’italià', de Rafel Nadal (Columna), i 'Autobiografia de la meva mare', de Jamaica Kincaid (Les Hores), narren vides desventurades, escapçades pels vents de la història. Rafel Nadal –només cal compartir una estona amb ell– és per naturalesa un contador d’històries i, per la raó que sigui, s’ha especialitzat en rescatar els efectes que qualsevol guerra escampa en les vides personals de la gent que la pateix. En aquest cas teixeix un tapís amb italians i catalans, ferits per dues guerres i l’ofec de la dictadura. Jamaica Kincaid ressegueix la vida dissortada d’una dona marcada per l’abandó en la infància, en el marc de la repressió exercida pel poder colonial britànic contra el poble caribeny.

“No sé si és gaire freqüent que de petit ja no et puguis refiar de ningú”, diu un dels personatges d’'El fill de l’italià'. La protagonista de Kincaid, quan encara és petita i s’ha d’enfrontar a una aula plena d’hostilitat, diu: “Aquella situació no em feia pas por: un sentiment que ni coneixia aleshores ni he conegut mai. No tenia por perquè la meva mare ja era morta, l’única cosa que pot fer por a una criatura”.

Nadal repassa amb delicadesa totes les calamitats que es poden arribar a derivar d’una guerra, des de la mort dels més joves, les oportunitats perdudes, els talents malbaratats, l’absurditat de la violència en definitiva, fins als escassos però valuosos moments illa, la necessitat de valorar-los enmig del caos: “La seva finestra donava just al davant de la fleca del poble. Només d’entrar es va omplir els pulmons d’aquella olor de pa acabat de coure, que el va fer sentir tan bé”.

En totes dues novel·les hi detectem la desesperació dels personatges per fugir del seu destí. “El gest més simple del món, el de girar l’esquena, és un dels més difícils, encara que un cop l’has fet no t’imagines que hagi pogut ser tan complicat”, diu la dona rebel d’'Autobiografia de la meva mare'. “No estava disposada a rendir-se sense plantar cara; si no lluitava no podria engendrar cap esperança”, diu la dona rebel d’'El fill de l’italià'.

Més continguts de