Sitges, una escapada gustativa
Amb aquesta calorada que fa a ciutat cada dilluns comença un nou compte enrere esperant el cap de setmana per escampar la boira i capbussar-se a l’aigua. Com que les platges barcelonines fa anys que no són una opció per a mi, rodalies i cap a Sitges amb la Maria. Una amiga ens recomana que dinem al Nem (Illa de Cuba, 9), on els xefs Lee Coulson i Gonzalo Aguirre han creat un acollidor espai gastronòmic que ofereix una ajustada carta de platets senzills però rics en textures i sabors, sempre amb productes de temporada, com un ceviche de tomàquet, alvocat, ceba vermella i coriandre; un rosbif amb curri thai, cacauets i llima, o un sashimi d’orada, aranja, piparras i rosella. Ho acompanyo amb una cervesa local ben fresca, la Sitgetana.
Al vespre ens esperen a La Cocina Sitges (San Bonaventura, 19). El xef britànic rodamon Charles Pearce ha agafat les regnes dels seus fogons encara no fa dos mesos. Format a França i amb experiència en cuines del Regne Unit, Califòrnia i Milà, és un jove talent en brut de 26 anys que aposta per una cuina de fusió atrevida de plats sorprenents que té la seva materialització més reeixida en l’ostra fumada amb ponzu, emulsió de mango i caviar provinent de Calvisano, a Brescia; la costella ibèrica amb glacejat de gingebre de soja, moniato, pak choi i sèsam que justifica per si sola la peregrinació fins al restaurant, i el seu juganer gelat Magnum casolà incrustat en un llit de crispetes esmicolades i un explosiu peta-zeta.
Diumenge optem per un clàssic, La Taberna del Puerto (av. del Port d’Aiguadolç, 24), que des de 1978 ofereix el bo i millor de la mar sitgetana en un restaurant que han visitat referents com Quentin Tarantino o Julio Iglesias. Em pregunto si ells també van optar per l’orada a la brasa de carbó d’alzina amb refregit d’all, bitxo i vinagre, acompanyada de patates al forn. Bamboleo!
