Sobre Albert Rivera i els càstigs divins

“Els déus [grecs] castiguen el poble amb reis joves”. La frase transcendent va ser pronunciada per Dolores de Cospedal per referir-se a l’auge del wonderboy Albert Rivera a l’arena política espanyola. La Vanguardia titulava una peça “Cospedal considera la irrupció política de Rivera un càstig diví”, en genial reinterpretació de la frase, i titllava “d’obsessió” la dèria popular amb Ciutadans. I El País s’enfumia del rigor històric de la dita grega: “Ni els experts hel·lenistes consultats per aquest diari ni el PP, que va explicar que la cita no era textual sinó que Cospedal l’havia llegit a alguna banda, van saber atribuir l’origen de la frase”. La defensa de Rivera que fa El País ja passa per la mobilització d’experts hel·lenistes per protegir-lo dels vacus torpedes cospedalins. Cospedal només trobava aixopluc relatiu a l’ Abc : “És cert que patim un procés de sublimació de la joventut i de recel cap a la maduresa”. Però de seguida afegia que amb això, ai las, no n’hi ha prou. En definitiva, i com diu la dita també grega, joronya que joronya.

‘La Razón’ amaga un error de Sánchez

“Pedro Sánchez vota a favor de la reforma de la llei de l’avortament del PP”. Aquest és el titular a tota pàgina de La Razón. A la portada corrien amb la mateixa idea. Només ben entrat ja el text s’explica que va ser per error. La Razón troba massa tova la reforma i per desprestigiar-la -però sense violentar el PP- suggeria amb aquesta argúcia que al PSOE li agrada prou el canvi per votar-lo. Si després, llegint el text, el lector veu que va ser una badada de Sánchez, diguem que tampoc els fa nosa com queda aleshores el dirigent socialista.