16/12/2022

Sobreviuran les criptomonedes?

4 min
Representacions de criptomonedes sobre un vidre trencat.

L'espectacular ensorrament de FTX, el criptoimperi de 32.000 milions de dòlars del "nen prodigi" Sam Bankman-Fried, sembla encaminat a convertir-se en una de les grans debacles financeres de la història. Amb una trama plena de famosos, polítics, sexe i drogues, els productors de pel·lícules i documentals tenen un futur assegurat. Però parafrasejant Mark Twain, si parlem de les criptomonedes en si, els rumors sobre la seva mort són molt exagerats.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

És veritat que la pèrdua de confiança en les plataformes d'intercanvi, com ara FTX (que en essència són intermediaris financers per a les cripto), augura una ferma depreciació dels actius subjacents. La immensa majoria de les transaccions amb bitcoins es fan en aquestes plataformes, que actuen com a intermediaris financers i són molt més convenients perquè estan a l'abast d'usuaris sense grans coneixements tècnics i no consumeixen tanta energia.

El sorgiment de les plataformes d'intercanvi va ser un factor important en la valorització de les criptomonedes i si els reguladors es posen estrictes provocaran una pèrdua de valor dels tokens subjacents. No és estrany, doncs, que els preus del bitcoin i de l'ether s'hagin ensorrat.

Però un mer ajustament de preus no és la fi del món. La pregunta pertinent és si el lobi cripto podrà contenir els danys. I fins ara l'ús que han fet dels diners és eloqüent: als Estats Units, Bankman-Fried va donar 40 milions de dòlars al Partit Demòcrata i Ryan Salame (també de FTX) va donar 23 milions als republicans. Tanta generositat va ajudar sens dubte a convèncer els reguladors a tot el món d'adoptar l'actitud d'"esperar i veure què passa" abans de regular les criptomonedes (perquè no se'ls veiés com a obstacles a la innovació). Doncs bé, ja han esperat prou; després de l'ensorrament de FTX, només queda desitjar que hagin vist què passa.

Però quina decisió prendran? El més probable és que introdueixin millores en la regulació de les plataformes d'intercanvi centralitzades (empreses que ajuden la gent a conservar i comerciar amb criptomonedes off-chain). Sense importar el que un pensi sobre el futur de les cripto, resulta sorprenent que intermediaris financers el valor dels quals ascendeix a diversos milers de milions de dòlars estiguin exempts dels requisits de comptabilitat habituals.

Per descomptat que per a les empreses hi haurà costos de compliment normatiu, però una regulació eficaç pot restaurar la confiança, i això beneficiarà les firmes honestes (que sens dubte són la majoria, almenys en termes de volum agregat). Fins i tot pot passar que l'augment de la confiança en les plataformes que queden porti a una apreciació de les criptomonedes, encara que això dependrà molt de l'efecte que tinguin sobre la demanda les exigències regulatòries. Cal no oblidar que avui les principals transaccions amb criptomonedes potser són remeses de països rics a economies en desenvolupament i emergents i fugida de capitals en l'altra direcció. En tots dos casos, el desig dels participants per evitar controls i impostos confereix més valor a l'anonimat.

D'altra banda, Vitalik Buterin, cofundador de la cadena de blocs Ethereum i un dels pensadors més influents de la indústria cripto, ha dit que la lliçó real de l'ensorrament de FTX és que les criptomonedes han de tornar a les arrels descentralitzades. Tot i que plataformes centralitzades com FTX faciliten la possessió i compravenda de criptomonedes, el cost implícit és que obrin la porta a la corrupció gerencial (com en qualsevol firma financera convencional). La descentralització pot augmentar la vulnerabilitat a atacs, però fins ara les criptomonedes més grans, com el bitcoin i l'ether, han mostrat resiliència.

El problema de només tenir plataformes d'intercanvi descentralitzades és la seva ineficiència en comparació amb, per exemple, Visa i Mastercard, o amb les transaccions bancàries normals a les economies avançades. Plataformes centralitzades com FTX van democratitzar l'àmbit cripto i van permetre a gent comuna, sense coneixements tècnics, invertir i fer transaccions amb criptomonedes. No és impossible que amb el temps es trobin maneres de reproduir els avantatges de les plataformes centralitzades en matèria de velocitat i cost. Però com que no sembla que això hagi de succeir en un futur proper, costa d'imaginar per què algú que no es dediqui a l'evasió impositiva o regulatòria (per no parlar d'activitats delictives) voldria fer servir les cripto, cosa en la qual insisteixo des de fa molt.

Potser els reguladors haurien d'intentar que s'arribi a un equilibri descentralitzat, obligant les plataformes a conèixer la identitat de qualsevol entitat amb què facin transaccions. Pot semblar una mesura inofensiva, però dificultaria en gran mesura fer transaccions a la cadena de blocs anònima en representació dels clients de les plataformes.

És veritat que hi ha alternatives basades en l'"anàlisi de cadena" que permeten fer un examen algorítmic dels ingressos i despeses d'una cartera (compte) de bitcoins i, en alguns casos, revelar la identitat subjacent. Però si amb això n'hi hagués prou i pogués eliminar-se fins a l'últim vestigi d'anonimat, costa imaginar de quina manera les cripto podrien competir amb altres opcions d'intermediació financera més eficients.

Finalment, en comptes de prohibir els intermediaris, pot passar que molts països apel·lin a la prohibició de qualsevol transacció amb criptomonedes (com ja han fet la Xina i un grapat d'economies en desenvolupament). Il·legalitzar el bitcoin, l'ether i altres criptomonedes en general no evitarà totes les transaccions, però sens dubte posarà límits al sistema. El mer fet que la Xina hagi estat un dels primers països a fer-ho no implica que sigui un error, sobretot quan un sospita que la major part de les transaccions involucra evasió impositiva o activitats delictives.

És probable que amb el temps molts altres països segueixin l'exemple de la Xina. Però no és d'esperar que l'actor més important, els Estats Units, amb una regulació en l'àrea de les criptomonedes feble i fragmentària, introdueixi grans canvis en un futur proper. Potser FTX és l'escàndol més gran de les cripto fins ara; però malauradament, no sembla que hagi de ser l'últim.

Copyright Project Syndicate

Kenneth Rogoff és catedràtic d'economia de la Universitat de Harvard
stats