Sopar d’empresa

És divendres abans de la setmana de Nadal i és, també, el Dia Oficial dels Sopars d’Empresa. El festival dels salmons amb verduretes o entrecot al pebre verd. La copa de cava que hi entra, però el gintònic o el didalet de limoncello que no hi entren, s’han de pagar a part. Passeja per la ciutat i es mira la gent que sopa. Prova d’endevinar-ne les feines. Aquests són d’una gestoria, la que ha recollit el sobre amb els diners, que també és la que ha comprat el dècim de loteria, és la del final, els socis fundadors són aquests dos, noi i noia, l’alt que beu cervesa és un dels gestors. No hi ha parelles clandestines, ni se’n formaran. Aquests altres són un equip de futbol, es coneixen des d’EGB. El de la panxa s’ha divorciat fa poc i ara s’ha ficat a Tinder, el del seu costat té mal de genoll i no podrà jugar més, el del final ha triat el restaurant i el menú tancat, però a tots els altres els ha semblat car i ell ha dit que és l’últim any que ho organitza. Aquests que fumen, aquí al carrer, ara entraran al karaoke. Són d’un programa de ràdio. Aquesta és la presentadora, tota riallera, i els dos nois barbuts i amb ulleres de pasta són els productors. Aquesta deu ser guionista. Ja s’entén que el sopar és només per a l’equip, que no han dit res als tertulians i col·laboradors perquè si no no hi cabrien. Aquells del mexicà són mestres. El de mates és el dels cabells llargs, amb pantalons de pana, i la del seu costat, vestida de Desigual, la d’anglès.

D’esma, entra en una cocteleria i seu al racó de la barra que toca amb la paret. Aquest any és el seu primer any de jubilat. Ser jubilat ara no és com ser jubilat abans. No es veu fent excursions amb “altres jubilats”, però no veure-s’hi no és, en realitat, un signe d’avior? No sap si està content o trist. No sap si les hores se li fan llargues o curtes. Es queixava de la feina, però ara que no té feina, tampoc es passa el dia llegint, com somniava. Demana un còctel i celebra en solitari no sap ben bé què.