16/07/2021

Superherois sense papers

3 min
Flors i missatges al lloc on fou assassinat Samuel Luiz, a la Corunya.

L'Ibrahima i el Makate ara porten capa de superherois. Fa uns dies no, fa uns dies eren uns pàries que no importaven a ningú, ni a les borses d'ocupació, ni a l'Estat, ni al sistema burocràtic migratori. L'Ibrahima és el noi senegalès que va intentar salvar Samuel Luiz de la pallissa mortal. El Makate va intentar ajudar-lo després del segon atac. Tots dos estan en situació d'irregularitat migratòria. Però avui són superherois (en això estem d'acord) a qui el govern espanyol ha decidit donar els papers.

Recordo un altre cas molt sonat de fa uns anys, a França. A Mamoudu Gassama el van anomenar l'Spiderman sense papers després de salvar un nen que penjava d'un balcó. Macron també va decidir donar-li la nacionalitat per la seva actuació extraordinària.

És fàcil veure el patró: en aquest continent, si ets migrant, seràs un superheroi si exposes la teva vida per salvar els altres. I com a premi et concediran un dret bàsic.

Els recorreguts que fan les persones migrants sí que podrien ser cosa de superherois, si volem parlar de grans gestes; el fet d'anar-se'n de casa sí que podria ser cosa de superherois, si volem parlar de grans renúncies; o sobreviure a la violència i al racisme institucionalitzat diari, això sí que és de superherois, si volem parlar de responsabilitat col·lectiva. L'Ibrahima, el Makate i el Mamoudu, com milers de migrants al continent europeu, no necessiten que els donin capes... necessiten que se'ls reconeguin els seus drets universals.

El llistat de drets humans universals, ratificats fa més de seixanta anys per l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), recull alguns punts que seria interessant repassar, però sobretot vegem el primer, que dicta que "tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres". És a dir, que les persones migrants de què parlo no havien estat reconegudes com a iguals en dignitat i drets i, en canvi, es van comportar fraternalment amb altres persones. El desequilibri entre ser agent actiu d'aquest punt de la llista i ser receptor del dret és abismal.

Vegem ara l'article 8 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Diu: "Tots tenim el mateix dret a protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una discriminació". De nou, d'una banda la "il·legalitat" (per no parlar d'altres factors en joc, com el racisme sistèmic, les traves burocràtiques, la situació socioeconòmica) tenia l'Ibrahima i el Makate en situació de desprotecció en els seus drets, però ells personalment van intentar protegir el dret a la vida del Samuel. La balança torna a inclinar-se cap a un dels costats.

On vull arribar? A explicar que premiar algú concedint-li un dret bàsic és una actuació perversa d'un sistema que atempta, d'entrada, contra aquests mateixos drets de les persones migrants.

Poso un exemple més clar: imagina que no tens dret a beure aigua ni a les fonts públiques. Un dia salves algú de la mort, o ho intentes... i a partir d'aquest moment et deixen beure aigua. No tindria sentit, oi? Doncs parlem del mateix. Els papers requerits per treballar de manera legal signifiquen una dignitat mínima que no hauria d'estar supeditada a ser Spiderman, Superman o Wonderwoman. ¿O traiem la nacionalitat als legals que no van fer res pel Samuel? Vull dir que si la nacionalitat és el premi per posar el cos per protegir la vida d'una persona indefensa, quin seria el càstig per no fer-ho? O millor encara: si no haguessin estat persones migrants sense documents, quin hauria estat el premi?

Com deia Oumaima Alouiz al seu compte d'Instagram: "Cal ser un heroi perquè et tractin amb dignitat, però els drets bàsics no són premis".

El ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions parla del compromís ciutadà, la demostració d'humanitat i el civisme encomiables de l'Ibrahima i el Makate. És evident que això és així. El que és qüestionable és que els papers siguin el premi. Ho diré tantes vegades com pugui: els drets fonamentals són això, un dret. Deixem d'usar-los com a moneda de canvi i com a privilegi dels superherois.

Celebro que es regularitzi l'Ibrahima i el Makate, i me n'alegro. Són superherois? Absolutament, jo els donaria una capa. ¿Es mereixen la nacionalitat? Per descomptat, se l'han guanyat, però no pel fet de ser superherois. Se la mereixien abans del passat 3 de juliol, senzillament pel fet de ser éssers humans.

Denise Duncan és autora i directora de teatre
stats