ABANS D’ARA
Opinió 07/12/2021

El temple que neix (1900)

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús

JOAN MARAGALL 1900
3 min
El temple que neix  (1900)

De l’article de Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) publicat a Diario de Barcelona (25-XII-1900) com una ofrena nadalenca a Antoni Gaudí (Reus o Riudoms, 1852 - Barcelona, 1926). Maragall interpreta aquí en prosa poètica i clau mística l’ambiciós projecte de la Sagrada Família endegat pel seu bon amic. Versió catalana del llibre Tria (Ed. Dalmau Carles, Girona, 1909).

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Part defora de la ciutat, cap al nord, com qui va a la part alta de Sant Martí de Provençals, en un d’aquells indrets on, indecisa entre l’aglomerar-se de les indústries i l’eixamplar-se dels barris dels rics, serva encara l’encís del camp entre poblats, allí, com a florida de pedra en l’oasi, va alçant-se un temple. Sembla que s’alci allí tot sol, com arbre que creix amb lenta majestat. I per tal el deuen prendre els ocells que nien i volen cantant entre ses agulles de pedra, que es llencen ja altíssimes del massís, encara confós, de la nau cap al cel; per arbre on han niat ja moltes generacions d’ocells que ja passaren, i que ha de veure passar moltes generacions d’homes abans d’aquella primera que podrà aixoplugar-se davall de sa copa ja formada. El caminant, tot acostant-s’hi, se sent corprès i li sembla allò un enderroc dels segles que dura, colossal, dels temps passats; mes al veure que lo important d’aquella aparent ruïna no és sinó la grandesa d’un naixement, el pit se li eixampla en un pressentiment d’eternitat. [...] El temple naixent ja té un portal: no té porta ni teulada, però ja té un portal que mira cap als barris dels treballadors. No pot encara aixoplugar, però ja en fa l’acció; ja convida a entrar, i això que tampoc té encara clos. No hi fa res. Tot just naix, i ja convida. Convida les generacions presents a comunió amb les generacions que han de venir, amb les que han d’omplir les futures naus de futures oracions. Aquest portal és meravellós. No és pas arquitectura, és poesia: vol parlar. No sembla pas una construcció dels homes [...] Així s’aixeca el portal de Nadal, guaitant cap el barri dels treballadors. [...] Ai! Encís de la formació indefinida! Jo comprenc això que em diu aquest home que és el qui més ha posat de la seva vida en la construcció del temple, de que ell no desitja veure’l acabat, i que deixi humilment la continuació de l’obra i l’acabament als que vindran darrere d’ell. Sota aquesta humilitat hi ha com l’èxtasi d’un místic i també el delit d’un artista molt fi. Perquè, ¿hi ha cosa més bella ni de més pregon sentit que el consagrar tota una vida a una obra que ha de durar més que ella, a una obra que ha de consumir moltes vides que encara estan per venir? [...] El temple que no es clou mai, que està sempre formant-se; que no acaba de tancar la seva volta a la blavor lluminosa del cel, ni les seves parets als vents, ni les seves portes a l’atzar dels passos dels homes, ni els seus tornaveus a les remors de la ciutat ni al cant dels ocells. El temple que constant espera els seus altars, delint amb perennal fervor la presència de Déu en ells alçant-se sempre envers la infinita altura sense arribar-hi mai: però sense perdre’n tampoc l’amorosa esperança! Quin bell símbol per anar-se’l trametent els segles els uns als altres!...

stats