Sobre la teoria de la relativitat d’Einstein (1923)
Peces històriques
De l’article –traducció pròpia– del matemàtic i divulgador científic Fernando Tallada (Barcelona, 1881-1937) a 'La Vanguardia' (24-III-1923) arran de les conferències que Albert Einstein (Ulm, 1879-Princenton, 1955) va donar a Barcelona fa no gaire més de cent anys. L’Institut d’Estudis Catalans ha programat per dimarts vinent, 16 de gener, una jornada amb l’enunciat “Einstein i l’actualitat de les seves contribucions” amb la intervenció de físics, matemàtics i historiadors de la ciència.
[...] És cert que no tots els autors estan d’acord amb la teoria de la relativitat d’Einstein, donant un espectacle impropi de la ciència, àmbit on s’entén que les veritats han d’aparèixer amb tal lluminositat que no puguin ser posades en dubte per ningú, diferenciant-se en això de la filosofia, àmbit on cada autor amb amor propi reacciona aïrat si algú pretén trobar alguna coincidència entre les seves teories i les d’un altre far del pensament humà. Amb la teoria de la relativitat, ¿potser sense adonar-nos-en ens hem anat allunyant de la ciència per ficar-nos del tot dins el terreny de la pura especulació filosòfica? Res més lluny d’això: l’origen experimental de la teoria i el caràcter de les conclusions a les quals ens condueix, dissipen aquesta sospita. L’escàndol, podríem dir, és un fenomen que es reprodueix sempre que neix una nova teoria, i qualsevol que hagi fullejat la història de la ciència recordarà les polèmiques apassionadíssimes que van provocar, en particular, el càlcul infinitesimal i la llei de la gravitació universal. Però quan la cridòria va minvant, els discrepants callen o desapareixen i les noves idees queden finalment agregades com una nova pedra a l’incomplet edifici de la ciència. I això mateix és el que passa ara. Per no referir-nos més que a França, on per raons que a ningú no escapen, les idees del doctor Einstein podien haver trobat ànims predisposats en contra, l’èxit assolit per elles és definitiu. Si pot assenyalar-se un contradictor de molta força, un il·lustre matemàtic, famós especialment pels seus descobriments en teoria de les equacions diferencials [és probable que Tallada es referís a Jules Henri Poincaré], és de notar que aquest eminent antagonista del doctor Einstein porta molts anys completament absorbit per les lluites polítiques a les quals ha consagrat el seu extraordinari talent. En canvi, homes que com Langevin, Brillouin, Becquerel i altres lideren el moviment científic francès en el terreny de la física han esdevingut els seus apòstols més entusiastes, i fins i tot Painlevé, en les memorables controvèrsies de Paris, va reconèixer que els arguments amb els quals havia pretès atacar la teoria de la relativitat no tenien la força que en un principi ell havia imaginat.
