El test de Salvador Illa

Em sembla un error fatal, això d’en Salvador Illa no volent-se fer el test d’antígens al debat de TV3, perquè només fa que generar sospites. Et pots preguntar: ¿que potser tenia por de ser positiu? ¿Que potser s’ha vacunat? ¿Que potser té informació, com a exministre de Sanitat, sobre la poca efectivitat dels tests d’antígens? ¿O simplement actuava ja com a president i, per tant, es distingia de la tropa?

Jo puc considerar, per exemple, que no cal que em torni a posar gel hidroalcohòlic a les mans quan entro en una botiga, perquè justament surto d’una i me n’acabo de posar. Però si a l’entrada de la botiga el protocol és aquest, no m’hi negaré. Tots fem el que se’ns mana, de vegades tot i considerant-ho injust i ineficaç. La petita floristeria del meu poble està tancada, però els “centres de jardineria” estan oberts. Diumenge, a part de ser el dia de les eleccions, és també Sant Valentí. Un dia bo per als del ram dels rams. ¿Sabeu què faran els enamorats? Anar a comprar flors a les benzineres. La meva florista es menjarà els mocs. Però obeirà.

En Salvador Illa pot considerar que per anar a la tele no cal fer-se el test d’antígens (tot i que en aquell debat els nou candidats s’hi estaven moltes, moltes hores i al darrere hi havia més de dos-cents treballadors), però si la tele considera que sí, ell no s’hi hauria de negar. Els altres candidats, esclar, es van fer el test.

I ara, sincerament, sisplau, imaginem que en lloc de ser l’exministre de Sanitat i candidat del PSC el que es va negar a fer-se el test, arriba a ser un indepe. O el de Vox. O la de CUP. Què hauríem dit? Què haurien dit?