De Thatcher a Trump: la història oculta
Margaret Thatcher va néixer el 13 d'octubre del 1925. Acaba de complir-se'n un segle. La Dama de Ferro (un malnom que li van posar els soviètics quan encara era a l'oposició) va ser pionera en moltes coses. Va ser la primera dona a Downing Street i la primera impulsora del neoliberalisme en un país industrialitzat, per exemple. Però no només això: va ser conscient de la utilitat d'això que després s'anomenaria “finestra d'Overton” quan al nord-americà Joseph Overton, encara adolescent, no se li havia acudit ni tan sols el concepte.
Avui es coneix com a finestra d'Overton el conjunt d'idees acceptables per al públic. Si es vol emprendre una revolució conservadora, com en el cas de Thatcher, cal desplaçar la finestra cap a la dreta i convertir en majoritàries, o almenys susceptibles de debat, mesures polítiques fins llavors absolutament impensables. Per a Joseph Overton (1960-2003) aquesta tasca corresponia als think tanks ideològics. Ja abans d'assolir el govern del Regne Unit, Thatcher va comprendre que els que movien en realitat la finestra eren els grans mitjans de comunicació. I ella no en tenia.
La radiotelevisió pública BBC no estava pel neoliberalisme. Tampoc la premsa tradicional conservadora, com The Times o The Daily Telegraph, alineats amb un dretanisme clàssic. La premsa popular, amb el Daily Mirror al capdavant, defensava posicions laboristes, amb una excepció: The Sun, un tabloide d'esquerres adquirit el 1969 per l'australià Rupert Murdoch, va fer un tomb el 1975 i es va convertir en el principal defensor de les idees de Thatcher, elegida precisament el 1975 com a líder del Partit Conservador.
Però Thatcher i Murdoch en volien més. Tots dos volien The Times i The Sunday Times, els diaris més influents de l'època. Eren propietat d'un grup canadenc, Thompson Corporation, que el 1978 havia ordenat un tancament patronal per doblegar els sindicats, oposats a la reconversió tecnològica plantejada pels propietaris. Tots dos diaris van estar un any sense sortir al carrer. Thompson Corporation va perdre 30 milions de lliures en la pugna i després d'aquesta sagnia va decidir desprendre's dels dos Times.
El 1980, al cap d'un any com a primera ministra, Margaret Thatcher semblava un fenomen efímer. Les enquestes la deixaven per terra i el seu discurs privatitzador suscitava un rebuig majoritari. Tot i els seus cursos de fonètica i dicció (la veu natural de Thatcher era molt desagradable), malgrat la nova dentadura, malgrat els seus pentinats, seguia transmetent antipatia. I va tornar a aparèixer el seu aliat australià. Thatcher i Murdoch es van reunir en secret (van negar públicament haver-se vist) per organitzar la compra dels Times sense passar per la Comissió de Fusions i Monopolis, que hauria rebutjat l'operació.
Murdoch va aconseguir els dos diaris, que des de llavors (passant per una nova vaga i l'acomiadament de 5.000 empleats) van normalitzar idees com la privatització del Servei Nacional de la Salut (NHS) i els ferrocarrils: la “finestra d'Overton” començava a desplaçar-se. La victòria a la Guerra de les Malvines va fer pujar Thatcher al cim de la popularitat. La victòria final de Thatcher en la vaga dels miners (entre març de 1984 i març de 1985) va debilitar de forma decisiva els sindicats. Però la informació objectiva de la BBC seguia irritant la Dama de Ferro.
Finalment, el 1988 Rupert Murdoch va anunciar la creació del primer canal privat de notícies ininterrompudes, Sky News, en competència directa amb la BBC. Thatcher ho havia aconseguit. La finestra d'Overton britànica va quedar instal·lada molt a la dreta. No tant per fer acceptable el poll tax, un impost local de quantia fixa (caríssim per als pobres, una minúcia per als rics) que va acabar provocant la caiguda de la primera ministra el novembre de 1990, però sí prou per fer passar com a dirigent d'esquerres algú com Tony Blair.
Sky News va ser el model que Rupert Murdoch va seguir després per crear Fox News (1996), la cadena de notícies que va desplaçar la famosa finestra als Estats Units i, amb el temps, va impulsar la carrera política de Donald Trump.
