TikTok i Naim Darrechi: oda al no-res
El Govern de les Illes Balears es querellarà contra Naim Darrechi, el tiktoker mallorquí que fa uns dies va encendre la polèmica després que, en el marc d’una conversa amb un altre influencer, expliqués entre rialles que, atesa la disminució de plaer que experimenta quan manté relacions sexuals amb preservatiu, d’un temps ençà ha decidit no posar-se’n. Però i elles? Que potser no diuen res? Les preguntes de l’interlocutor d'en Naim són l’avantsala de la lamentable resposta del tiktoker, que no dubta a confirmar que, per evitar eventuals negatives per part de les al·lotes, els diu que és estèril, que no pot tenir fills perquè s’ha operat, i així s’acaba el problema. I com que sovint és més fàcil enganyar que autoenganyar-se, en Naim encara comenta que és conscient que l’embaràs pot produir-se des del moment que ell en realitat no ho és, d’estèril: en aquest cas, però, en Naim està tranquil, i per això enllesteix el tema deixant caure que, si accidentalment acaba tenint una criatura, beneïda sigui. Beneïda sigui, diu.
Un fenomen com el de Naim Darrechi no pot passar-se per alt a la lleugera per moltes raons. Personalment, he de reconèixer que mai no he sentit el més mínim interès pel món del TikTok, i fins fa ben poc no tenia ni la més remota idea de qui era Naim Darrechi. És per això, suposo, que m’ha cridat tant l’atenció descobrir que el jove té gairebé vint-i-set milions de seguidors a la plataforma –vint-i-set milions!–: per fer-nos una idea de l’abast de la seva repercussió, és com si totes les persones que viuen a Austràlia seguissin en Naim i, tot i així, encara hauríem d’afegir-hi un altre milió d’individus per apropar-nos als vint-i-set.
Tanmateix, les paraules d’en Naim no s’han traduït en una baixada flagrant de seguidors, i paral·lelament a les peticions d’organismes com l’Institut Balear de la Dona, que demana que es tanquin les xarxes del tiktoker, els influencers defensors d’en Naim proven de llevar ferro a la qüestió així com poden, criticant els seus detractors i atribuint-los un component a vegades exagerat, a vegades oportunista. L’interlocutor d’en Naim també va provar justificar-se dient que, un cop acabada la conversa que mantingueren, i sempre amb molts de zooms, canvis de colors, somriures burletes i ganyotes excessives, va recomanar als espectadors que fessin com si no haguessin sentit aquella part. I el problema potser és aquest: una declaració com la d’en Naim no hauria de despatxar-se amb tebiesa ni fent-ne bromes, sinó amb una contundència que segurament és bastant incompatible amb el format TikTok. Si Hannah Arendt parlava de la banalització del mal, avui en dia, i gràcies en bona part a TikTok i a altres xarxes similars, gairebé podríem parlar d’una banalització de la banalitat: la banalització col·lectiva de tot allò que fan i diuen els influencers quan se senten protegits per una plataforma que és justament una oda a la banalitat, a la superficialitat, al no-res entretingut.
En el cas d’en Naim s’hi poden trobar molts elements preocupants: l’angoixa que deu haver envaït les al·lotes que han estat amb ell de manera íntima i que potser se senten estafades, ingènues, fins i tot injustament culpables; la inconsciència amb què el mateix Naim considera que dir allò en veu alta és ben normal i legítim; la disculpa tan fada i impostada amb què intenta arreglar les coses quan s’adona que el tema s’està posant seriós; les sortides a la defensiva dels qui s’han sentit esquitxats per una reacció col·lectiva, social i política que troben desproporcionada. El que més ens hauria d’angoixar, però, és el fet que un narcisista d’aquesta talla ètica i moral i amb uns paràmetres tan baixos d’intel·ligència emocional pugui exercir influència sobre altres joves a un nivell professional i a una escala tan enorme, generant una forma de fascinació que és capaç d’hipnotitzar milions de persones davant d’una pantalla.
El perill que això du implícit és ben evident: quan li dones a algú un micròfon i un públic, la persona en qüestió pot arribar a perdre el filtre de la prudència i a pensar que tot el que digui serà interessant, rellevant i valuós, fins i tot quan allò que diu és un grandíssim despropòsit —fa no gaire que ja va amollar una bona perla en expressar el seu posicionament envers l’avortament— o una declaració que, ras i curt, justifica una conducta intolerable i manipuladora que és també, i es miri com es miri, una forma de violència cap a les dones amb qui s’ha allitat.
