Toda i l’Alguer. A 100 anys d’aquella visita
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAls últims dies del mes de Nadal del 1889, pràcticament 100 anys fa, arriba a Càller lo cònsol espanyol Eduard Toda i Güell. Té sols 35 anys, però ja ha fet una bona experiència diplomàtica a Macao, a Hong Kong i al Cairo. És el seu tercer i últim viatge en Sardenya, que durarà quatre mesos fins a l’abril del 1890. [...] Toda ja havia visitat l’Alguer al 1887 i al 1888. A 100 anys de distància aqueixos viatges i la presència de Toda a l’Alguer deixen d’ésser episodis de crònica, tenen indiscutiblement significat històric i són avui sempre interessants i de viva actualitat, [...] Amb Toda comencen les relacions modernes entre l’Alguer i els Països Catalans. Lligams que, és clar, són, i això ja al temps de Toda, exclusivament lingüístics i culturals i per això radicalment i necessàriament diferents de les relacions, diem així “ històriques ”, que, caracteritzades, a partir del 1354, per la conquista i la presència catalana, eren estades també polítiques i de sang. [...] Aquests contactes, conseqüentment, no sempre han tingut per l’Alguer la mateixa utilitat o han produït resultats concrets i sobretot permanents. És però indiscutible que han començat un procés històric i cultural irreversible: alhora fundat en l’entusiasme, la voluntat i la tenacitat de pocs algueresos i pocs catalans, que a poc a poc han afavorit i obert el camí als contactes entre les dues comunitats; contactes cada dia més vius, freqüents i a tots els nivells, inclús, sobretot als últims anys, l’institucional. [...] Toda arriba a l’Alguer lo 20 de setembre del 1887. No hi arriba casualment. La seva vinguda, però, no fa part ni d’un projecte cultural ben definit ni d’un programa orgànic d’estudis o de recerca. De la nostra ciutat Toda fins a pocs mesos no sabia pràcticament res. I les notícies que té són de tercera mà. És l’amic Marià Aguiló i un grup d’intel·lectuals que, quan saben que era estat destinat a Càller com a cònsol, li parlen de la nostra ciutat. La moderna descoberta de la Barceloneta sarda l’havia feta casualment, al 1868, i doncs ja de 20 anys, l’arqueòleg Francesc Martorell i Penya, que era vingut a Sardenya a estudiar els nuracs i havia portat a Catalunya la notícia que en una ciutat d’aquella illa se parlava encara català. Una notícia però que, per 20 anys, no eixí del circuit de pocs intel·lectuals. Aquestes informacions eren ben poca cosa, suficients, però, per excitar la curiositat i l’interès del jove diplomàtic Toda que pren la decisió de fer una escapada a l’Alguer durant el viatge des de Marsella a Càller. [...]
