Perquè no tot sigui tan dramàtic, vet aquí la notícia del retorn a la política de Francisco Camps. Camps ha anunciat que vol tornar a ser president del PP valencià, però no president de la Generalitat Valenciana, perquè la seva tornada “no és contra ningú” (però és coneguda per tothom la seva mala relació amb Feijóo, amb Mazón i amb Zaplana, que va ser el mentor del president d'El Ventorro i dels morts de la DANA). Per als lectors més joves, aclarim que Camps va ser president de la Generalitat Valenciana entre 2003 i 2011, quan es va veure obligat a dimitir del càrrec per la seva implicació en la trama Gürtel. Camps s'ha passat quinze anys de judici en judici, fins a onze, dels quals ha sortit invariablement absolt: de la Gürtel i també d'altres escàndols que l'involucraven en el cobrament de comissions il·legals, com els casos Fórmula 1, Nóos o la visita del Papa (el PP va aprofitar la visita del papa Benet XVI a València, l'any 2006, per organitzar eventos i emetre algunes factures). Camps era conegut dins el PP amb el sobrenom d'el Curita, perquè és molt devot, i segurament pensa que tanta absolució acumulada deu tenir a veure amb la protecció d'alguna persona celestial, perquè també és propens a l'egolatria. Més aviat, el fet que un polític com ell sigui onze vegades absolt, mentre un com Mónica Oltra es troba en una situació judicial asfixiant a partir d'una acusació construïda amb calúmnies i notícies falses, constata una vegada més l'existència d'una justícia de part, un dels forats negres de la democràcia espanyola (al costat, justament, de la corrupció).
Camps va anunciar el seu retorn en un lloc abonat a la nostàlgia: l'hotel Palau Alameda de València, escenari de tants triomfs electorals liderats per ell mateix i per qui fou alcaldessa de la ciutat, la difunta Rita Caloret Barberà. Per accentuar encara més la sensació de viatge en el temps, l'expresident va aparèixer flanquejat per Alfonso Rus i Carlos Fabra, dos vells buldogs que representen com ningú les essències d'antany. Rus va ser alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València i del PP valencià, una gran quantitat de poder que li va fugir de les mans quan va aparèixer una gravació seva comptant bitllets d'una comissió il·legal. Per la seva banda, Fabra va ser el responsable de la construcció de l'aeroport fantasma de Castelló (un aeroport que durant anys no va tenir vols), així com de la frase “¿Te gusta el aeropuerto del abuelo?”, adreçada a una neta seva, entre altres èxits de la corrupció que va anar de finals dels noranta fins a la primera dècada i mitja del segle XXI al País Valencià.
Al costat d'aquests veterans, és cert que Mazón, Rovira i la seva tropa de fatxes semblen una colla de parvenus. Ara tornava a haver-hi diners a repartir (els 29.000 milionets del Pla Endavant, per les tasques de reconstrucció després de les destrosses de la DANA) i, per tant, ganes de tornar a posar-se a disposició. Falta veure si la reaparició “formal” de Camps és un producte estiuenc de sèrie B o si té recorregut polític d'ara endavant.
