En la seva recerca desesperada del titular del dia, Alberto Núñez Feijóo ha dit que vol arribar al poder per tornar Espanya “al Primer Món”. La frase vol ser enginyosa i provocadora, però en boca de Feijóo resulta coixa i flàccida. Com més s'abona a les hipèrboles —i com més temps passa patint el desgast de l'exposició pública—, Feijóo s'assembla menys a un aspirant a la presidència del seu país i més a un pobre home, una ànima en pena. Té la curiosa capacitat de fer créixer els seus adversaris (Ayuso, Vox) mentre ell minva. Li passa fins i tot amb Pedro Sánchez: no són pocs els ciutadans que, sense sentir cap simpatia especial cap a Sánchez, han acabat per valorar-lo en contraposició als atacs —fantasiosos, exagerats, grollers— que rep del cap de l'oposició. Feijóo té un efecte dissuasiu.
Això de tornar Espanya al Primer Món posa també la broma fàcil no tan sols als detractors de Feijóo i del PP, sinó també a tots aquells que no comparteixen amb la dreta espanyola l'entusiasme pel fet de ser espanyols. L'exabrupte, en tot cas, és d'arrel inequívocament trumpista: quan governen els altres, el país entra en una agònica i profunda decadència; quan nosaltres (la dreta) ocupem el poder, començarà una albada nova i daurada. El missatge és tan maniqueu i pueril que fa vergonya fins i tot explicitar-lo, però se suposa que funciona. Li funcionarà a Feijóo?
De moment ha hagut d'assumir que, si mai arriba a la Moncloa, no ho podrà fer sol, sinó de la mà —sota la tutela— de Vox. Les paraules sobre el Primer Món les va pronunciar amb el propòsit d'apressar els presidenciables d'Extremadura i Aragó, María Guardiola i Jorge Azcón a tancar els respectius pactes de govern amb Vox. Això dona a entendre que, al PP, s'estimen més arribar a un mal acord amb l'extrema dreta que allargar el període de negociacions, que erosiona el PP i que, a més, els pot acabar duent a la repetició electoral.
Si això passés, si s'haguessin de repetir eleccions en alguna d'aquestes comunitats, seria com confirmar allò que, per altra banda, ja s'ha vist: que la idea d'avançar eleccions a diverses comunitats governades pel PP, amb el doble objectiu d'acorralar Sánchez i de marcar distàncies amb Vox, ha estat un fracàs també doble. Sánchez no està més desgastat del que ja estava pels mals resultats obtinguts pel PSOE a Extremadura i Aragó. En canvi, el PP no ha aconseguit allunyar-se gens de Vox. Ben al contrari: en depèn més que mai, i això fa que el partit de l'extrema dreta espanyolista (un partit vertical i presidencialista al màxim, en què res no es mou sense el vistiplau del líder Abascal) posi cada dia més condicions i apugi el preu dels seus suports. Desconec si faran tornar Espanya al Primer Món: sí que puc dir, per experiència directa, que allà on governen el retrocés en tots els aspectes (polítiques socials, educatives, culturals i mediambientals, però també econòmiques: aquesta gent encara està a l'Espanya de Fraga, amb el totxo i els Paradores nacionales) és ferotge. Sí que és un retorn, però a l'endarreriment.
