La tortuga Iniciativa i el bou Podem
És impossible calcular quantes truites de patates porten. Quantes amanides. Quantes barres de pa. És impossible calcular quant menjar duen de casa. Però, a més, tot el que es ven s’acaba: 250.000 ampolles de refrescos. 60.000 entrepans. Més de mil pollastres. Milers de patates fregides. No queda res. És el pícnic vermell. La primera barbacoa a l’aire lliure cuita amb falç i martell. Cent mil persones de costellada roja. El 8 de maig de 1977 el PSUC celebra la seva legalització al càmping La Tortuga Ligera de Gavà.
A PAS DE TORTUGA obligada, Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC, tarda vint minuts a recórrer els dos-cents metres que el separen de l’escenari. Tothom vol tocar la closca d’un home que viu l’exili, el retorn, la tortura, l’empresonament, l’expulsió, el retorn, la clandestinitat... El PSUC és un rèptil polític que no ha deixat de treballar dins de la closca de l’antifranquisme. Ara els comunistes treuen el caparró.
UN LÓPEZ RAIMUNDO que mou el cap d’una banda a l’altra recorda els caiguts en la lluita. Mira el futur de les primeres eleccions democràtiques de 1977: ningú ha de témer els comunistes. I explica el PSUC: és el partit nacionalista de Catalunya i, a la vegada, un partit per a la classe treballadora, en la qual també hi ha els immigrants que venint de fora (com ell) han estat rebuts i integrats a Catalunya. Les banderes vermelles i les senyeres piquen de closques.
TRENTA-VUIT ANYS després Pablo Iglesias privatitza els pícnics del seu “extraradi”. Demana a catalans que van anar a La Tortuga Ligera la prova del Carbono 14 per autentificar els rastres andalusos, extremenys... de tota la família. Dibuixa un mapa de Catalunya amb dues úniques circumscripcions: el Carmel i Pedralbes. Iglesias Tyrannosaurus Rex riu (només mirant les eleccions espanyoles) mentre devora les closques dels hereus del PSUC: Iniciativa per Catalunya. La coalició Catalunya Sí que es Pot està dins de la panxa de Podem. Aquest conte és molt antic. Conegut. Repetit. La indústria del túning animal dels partits espanyols.
SÍ, EREN ELS DIES de La Tortuga lleugera. El PSC passava de gasela catalana a tiranosaure del Cretaci espanyol. El naixement del PSC (1978) ja està marcat per un procés de substitució. Ho explica molt bé el militant, i un dels grans analistes de la Transició, Jaume Lorés. Per què va perdre les eleccions el PSC el 1980? “El PSC, ofès per la derrota, es negà a entrar en el Govern de Convergència malgrat els requeriments que va rebre. No va saber comprendre que una gran part dels vots que havia perdut en mans de Convergència i sobretot d’Esquerra Republicana eren uns vots de càstig per la seva manca de credibilitat, en tant que partit sobirà, respecte del PSOE”. Lorés ja assenyalava un pecat original que seria rostisseria al futur. Ave Maria Puríssima.
QUE BAIXI DÉU I VEGI el primer cas d’autotúning planetari: Unió. El partit, històricament, més honest i fidel a Catalunya comença a patir un procés de mutació a partir dels anys vuitanta. Unió es va transformant. El partit que era una cosa ara és una altra cosa i ningú creu que era el que era. La vida al revés. Aquest any s’ha produït un miracle: la separació en temps real de matèria (Unió) i esperit (Demòcrates de Catalunya). La Santíssima Trinitat està pensant a presentar la dimissió davant d’un cas que no és d’aquest món.
ARA INICIATIVA -Catalunya Sí que es Pot- aposta per la transformació mitològica sostenible. Si al conte en Patufet és devorat per un bou addicte a les cols i crida “Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni hi plou! Quan el bou farà un pet, sortirà en Patufet”, aquí en Patufet Catalunya Sí que es Pot s’ofereix a ser sacrificat per salvar les cols i no malmetre l’ecosistema. En Patufet no crida. No diu res. Viu impassible jugant a ensinistrar musaranyes dins la panxa del bou. Catalunya no pot tirar-se un pet per sortir. En Patufet, de mica en mica, acabarà assimilat dins la panxa com si fos una pintura en una cova prehistòrica. Serà el bou Podem. I sí, sí que podem: transformar una tortuga lleugera en un bou pesat. Aquest és el conte. El d’un país substituït. Menjat. Vet aquí un gat, vet aquí una llebre i ja tindràs el gat per llebre.
