Si tries Trias

Ni Santiago Segura ho hauria escrit en un guió de Torrente perquè hauria semblat una seqüència massa òbvia, però la realitat va tornar a superar la ficció: hem sentit Villarejo rient en un dinar perquè la policia ha "venut la burra de Trias" a El Mundo, o sigui que havien aconseguit que aquest diari publiqués un número de compte inventat de Xavier Trias a Suïssa, en presència del president de La Razón, d’un jutge de l’Audiència Nacional i del comissari de policia i director, atenció, del Centre contra el Crim Organitzat. El jutge, el president d’un diari i el comissari encarregat de lluitar contra les màfies participen en la conversa sobre un muntatge policial destinat a destruir la reputació d’un adversari polític. Espanya, democràcia plena, 2014.

Aquest dimecres, en les entrevistes sobre el cas, Trias va deixar la porta oberta a ser el candidat de Junts a l’alcaldia de Barcelona l’any que ve, fet que repetiria, però al revés, la situació que es va donar en les eleccions del 2015, quan Trias era l’alcalde i Colau la candidata, campanya en què el compte fals de Trias a Suïssa va ser utilitzat per l’ara alcaldessa.

Junts és a la recerca d’un candidat d’ençà que Elsa Artadi va plegar de la política. El problema és que Trias mateix es va descartar de la cursa fa dos mesos, per raons d’edat (ara en farà 76), però, com que la política s’ha encomanat de la fluïdesa febril i tàctica dels esdeveniments (Colau mateix deia que "segurament" aquest seria el seu darrer mandat i bé que repetirà candidatura), el vot de reparació d’un alcalde víctima d’un muntatge de les clavegueres de l’Estat apareix ara com una possibilitat. És un argument electoral per guanyar, però ¿també per governar el present i el futur d’una ciutat amb tants reptes com Barcelona?