Els que he trobat pel camí. Sancho i Marraco
Peces Històriques Triades per Josep Maria Casasús[...]
Josep Sancho i Marraco havia nascut a la Garriga, el 27 de febrer de 1879, d’una família de músics vinculada, durant tres generacions, a la catedral de Barcelona, en aquest ordre: Josep Marraco Xauxés, Josep Marraco Ferrer i el nostre Josep Sancho i Marraco, nebot de l’anterior. Morí a la seva vila natal, on anà a retirar-se, a les seves velleses, el 16 de setembre de 1960, a la casa número 13 de la plaça Doctor Vich, on jo l’havia visitat repetides vegades, de pas cap a Samalús, el poblet on residia el poeta mossèn Ramon Garriga i Boixader, dit l’’Ermità’. [...] El catàleg general de les obres de Sancho i Marraco comprèn més de 500 títols; 300 d’ells corresponen al gènere religiós. Va escriure 15 misses polifòniques: alguna d’elles de gran envergadura. A remarcar un “Te Deum ”, un “ Stabat Mater ”, uns “ Responsoris ” de Nadal i de Setmana Santa... Va escriure música religiosa de tota mena: antífones, himnes, càntics... Les seves obres polifòniques es poden tractar de tu amb les millors composicions dels grans mestres de la polifonia religiosa de tots els temps i de tots els països. El meu gran amic, el musicòleg Baldelló solia dir que Sancho i Marraco era el nostre Perosi. La mateixa bellesa de concepció i riquesa tècnica que admirem en la producció religiosa del mestre, la trobem en la seva música profana: corals per agrupacions orfeòniques, “ lieder ” per a cant i piano, sardanes per a cobles o per agrupacions corals, harmonitzacions de cançons populars tan conegudes com “ Muntanyes regalades ”, “ Cançó del lladre ”, “ Cançó de bressol ”... D’entre les seves obres escèniques cal destacar el drama líric “ Retorn ”, cabalment escrit sobre text del notable escriptor palamosí Miquel Roger i Crosa, director de la revista empordanesa Marinada, publicada a Palamós. [...] Són notables també obres escèniques com “ Donzella que va a la guerra ”, representada al teatre principal, de Barcelona, quan el propi Sancho i Marraco n’era el director [fou director musical del Teatre Romea entre 1898 i 1908]. També va escriure obres per a banda. [...] Hom podria omplir programes sencers de música de tot gènere de Josep Sancho i Marraco. Només cal veure el programa de l’homenatge que l’any 1959 li fou tributat al Palau de la Música Catalana.
