Sobre Trump i el racisme als Estats Units
Costa de comprendre que un personatge com Donald Trump s'hagi apoderat del Partit Republicà i tingui serioses possibilitats de tornar a la Casa Blanca. Hi ha una pila de raons més o menys complexes. En aquests casos convé apel·lar a Guillem d'Ockham i la seva famosa navalla: “En igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable”. L'explicació més simple, més probable i més recolzada pels fets, la que relaciona uns arguments amb els altres, es resumeix en una paraula: racisme.
Abans d'entrar en matèria, em permeto aconsellar-vos una excel·lent novel·la: Golpe de gracia, de Dennis Lehane. El marc de la història és la batalla racial que el 1974 va enfrontar a Boston ciutadans d'origen irlandès i ciutadans d'origen africà. Es va decidir acabar amb les escoles segregades, però, com que els barris també estaven segregats (compte, 50 anys després, la segregació es manté), un cert nombre d'estudiants irlandesos van ser traslladats manu militari a escoles negres de barris negres, i un cert nombre d'estudiants negres van ser enviats a escoles blanques de barris blancs.
Van caldre autobusos blindats i protecció militar. El trauma va ser terrible. Lehane era llavors un nen “irlandès” de nou anys que vivia al sud de Boston, la zona més pobra de la ciutat, estrictament dividida (de vegades era qüestió d'uns metres) entre blancs i negres. La seva família odiava els afroamericans i evitava relacionar-s'hi. En el que explica hi ha molt de testimoni.
Boston, bastió demòcrata, segueix sent avui una de les ciutats més racistes i segregades dels Estats Units.
Donald Trump és racista. El seu advocat personal durant 12 anys, Michael Cohen, va revelar al llibre Disloyal l'obsessió racial de l'expresident i el seu menyspreu envers els afroamericans. També són racistes majoritàriament els votants de Trump. A Identity crisis, diversos autors disseccionen les eleccions presidencials del 2016 i revelen que el sorprenent triomf de Trump sobre Hillary Clinton, que les enquestes no preveien, es va deure a votants que en la intimitat de la cabina electoral van decidir posar els seus prejudicis ètnics i racials per davant de qualsevol altra consideració.
No els avorriré amb cites d'informes oficials i acadèmics sobre la perpetuació del racisme als Estats Units. Són massa abundants. N'hi haurà prou amb algunes dades. Des del 2014, l'FBI assenyala els supremacistes blancs com el principal risc terrorista al país. El 2017, el comitè contra el racisme de l'ONU va advertir els Estats Units sobre el perillós auge del nacionalisme blanc. A Florida s'ha prohibit ensenyar la història dels afroamericans, incloent-hi l'esclavisme. Els bancs no concedeixen hipoteques als afroamericans i llatins que volen traslladar-se a un barri blanc (allà no compten els afroamericans rics).
Quines són les bigues mestres del programa polític trumpista? Primer, el rebuig a la immigració il·legal (llatinoamericana). Segon, l'abolició de la “discriminació positiva” adreçada a afavorir educativament i laboralment les minories ètniques. Tercer, guerra a mort contra els càrtels de la droga (llatinoamericans). Quart, eliminació dels encarregats de vetllar per la inclusió, la diversitat i l'equitat a les escoles. I cinquè, acabar amb la “discriminació racial” als centres d'ensenyament (la discriminació a què es refereix vulnera suposadament els drets dels blancs).
La segregació de races va ser oficial als estats del sud, i oficiosa al nord, fins que el president Lyndon Johnson va signar el 1964 la legislació sobre drets civils. D'això fa només 60 anys. Durant els dos mandats de Bill Clinton (1993-2001) van ser incendiades 145 esglésies negres al sud. La desindustrialització i la crisi financera del 2008 van fer que perdessin la feina molts blancs amb escassa educació i ingressos baixos: va ser fàcil convèncer-los que els seus problemes es devien a la “discriminació positiva” favorable a les minories ètniques i a una immigració llatinoamericana descontrolada.
En els darrers mesos, les acusacions d'“antisemitisme” (per permetre o donar suport a manifestacions contra la matança que Israel perpetra a Gaza) han permès llançar violentes campanyes públiques contra rectors i professors universitaris afroamericans.
Al país més ric i poderós del món, una cosa tan estúpida com el racisme torna a ser un factor polític crucial i potser decisiu a les eleccions del novembre.
