Vacunar, la millor inversió per a l'economia
La gestió espanyola de la pandèmia mereix en general un aprovat justet, i això després de la repesca (terceres i quartes onades que han millorat les anteriors) i des d’una magnànima perspectiva global. En l'expedient dels que ara volen treure pit, diguem que ho van fer tan bé com van saber, que no és dir gran cosa.
De les diferents avaluacions, la del primer trimestre va ser d'un clar suspens: es va negar la realitat, es va trigar massa a reaccionar, no es van preveure correctament les actuacions i la comunicació va ser dolenta. Amb els vigilants militars de suport, gairebé totes les assignatures foren suspeses. A partir del segon trimestre es va millorar: es va estudiar més "en equip", van aparèixer els professionals sanitaris fent un pas endavant substituint, amb les seves pràctiques, altres responsables de teoria, absents o perduts. I es va començar a reconèixer que no es tractava de mobilitzar crèdits sinó d'injectar recursos per salvar l'economia (posar-hi hores, per aprovar!)
Els examinats suspenen, en tot cas, les matèries relatives al tractament d'"autònoms", "dret administratiu autonòmic" i "fonaments del federalisme fiscal" per haver cedit en excés a pressions polítiques centralistes. Es nota la falta de progrés en assignatures de gestió pública (com passar del que es diu al que es fa). En el tercer trimestre millora l'aprenentatge en com estudiar les matèries a l'empara de tractaments i vacunes. El govern propi del país tampoc no ha destacat gaire com a alumne avantatjat. Al final ha tingut profes de repàs, d’altres departaments, ha millorat força i "ha passat de curs".
En conjunt es pot donar un aprovat pels pèls, però aprovat. Europa sembla que ens convalidarà l'assignatura que teníem més enfonsada i endarrerida de cada trimestre: la manca de finançament sanitari. A la repesca, per a l'estiu, ens quedarà recuperar la salut pública i l’atenció primària, treure algunes corporacions i sindicats sanitaris del claustre de la governança pública, incloent-hi professionals ben formats en detriment dels substituts interins que ara han fet falta, i que han fet aportacions a agrair en tot cas. Alguns polítics hauran d'estar-se un temps, fins a les pròximes eleccions, de cara a la paret, per haver copiat i haver copiat malament, i hauran d'anar "a setembre" (potser a eleccions espanyoles).
A hores d’ara no tenim altra opció que vacunar. De nou ho fem amb un cert desori, però aquest cop no ens és imputable. Europa aquí no ha estat a l’altura, i mira que regulació i contractació és l’assignatura de la qual, en principi, la Comissió va més forta. I qui no es fa respectar davant tercers com la indústria, no pot exigir respecte als seus membres (que els països li segueixin l’estratègia). L'OMS vol però no pot. Un organisme internacional sense múscul financer està limitat. El Covax s'ha quedat curt, ja que la solidaritat s’ha predicat més que no s’ha practicat, tot i reconèixer que de la pandèmia hem de sortir-ne tots plegats. El debat sobre aixecar patents ha estat el succedani bonista d’aquest fracàs. Ara és un fals debat, ja que és la producció i el preu el que és rellevant. Si fins avui ni la teoria econòmica ni la pràctica política no han solucionat la qüestió de les patents, no esperem que es pugui fer ara de veres i corrents. A més, aquesta qüestió ens distreu de pressionar més la indústria en produccions, destinataris i preus a sufragar.
La vacunació avança tot i els negacionistes, un tema que no té altre antídot en democràcia que el conseqüencialisme: ¿no veuen que esdevenen contenidors del virus quan no troba receptors entre els vacunats? Els estralls de no seguir la norma no els haurien de sortir gratis.
Alguns diuen ja que els vacunats ens podrem treure mascaretes aviat. Ja ho veurem. La mascareta és sobretot un recordatori que no estem en una situació normal. I tant de bo aquella normalitat no torni. Aprofitem-ho per fer que tot rutlli millor. Hi haurà diners per a aquells projectes que sobrepassin generacionalment el que cadascú pot fer des de la pròpia voluntat. L’economia recuperarà així la confiança que com a humanitat tenim futur. No permetem que les presses de la primera arruïnin la segona. Estem avisats que sense respecte al medi ambient res no és sostenible. Pel que fa a les feines domèstiques, hem de reubicar la governança pública de les institucions de salut allà d'on no hauria d’haver marxat mai, ja que no és aquesta la tasca pròpia dels professionals sanitaris. I hem d’endreçar la fiscalitat col·lectiva perquè no podem gastar per sempre més allò que no ingressem. Un impost extraordinari sobre la revalorització que la pandèmia ha generat sobre els balanços patrimonials d’algunes empreses sembla del tot adequat. Certament això d'extraordinari té mala reputació a Espanya, però si som seriosos ho hem de provar.
Guillem López Casasnovas és director del Centre de Recerca en Economia i Salut de la UPF.
