Quant val viure bé a Barcelona?

Per viure bé a la capital catalana cal cobrar més de 1.300 euros

L’executiu de Colau i Collboni té un difícil camí per recórrer. Haurà de mostrar-se com un govern legítim per al conjunt d’una ciutadania amb diferents sensibilitats enfront el paper que ha de jugar la capital catalana dins del procés d’independència. I haurà de saber governar per a tothom, fins i tots per a aquells que veuen en els seus suports un pacte amb l’enemic. Tanmateix, la tasca més important que tenen en els propers quatre anys és fer que els barcelonins i les barcelonines l’any 2023 visquem millor que el 2019. I això comença per una pregunta: quant val viure bé a Barcelona?

En primer lloc ens hauríem de posar d’acord sobre què vol dir “viure bé”. Són molts els factors que podríem tenir en compte, des de l’accés a serveis bàsics com l’educació o l’habitatge fins a la participació activa en les activitats del nostre entorn. Que tots els que visquin a Barcelona se sentin ciutadans de primera. Per calcular quin és el preu d’aquesta vida, a finals del segle XX als Estats Units es va definir el que es coneix com a “salari de referència”. És el sou que ens hauria de permetre gaudir d’una vida digna a la nostra ciutat. Es tracta d’un concepte ampli, que parla de les necessitats que tenim com a humans, més enllà de disposar d’un mínim per sobreviure. Aquesta seria una de les principals diferències amb el salari mínim. No es tracta de garantir uns estàndards de subsistència, sinó de permetre que els individus tinguin una vida que els faci sentir ciutadans de ple dret.

Diversos països del nostre entorn han estimat el salari de referència per a algunes de les seves ciutats. Com que es tracta del cost de viure amb dignitat, cal acotar el càlcul a una ciutat o àrea metropolitana, ja que el cost de vida en un punt o en un altre d’un país varia molt. Finlàndia, França, Irlanda o Portugal han posat en marxa metodologies per obtenir aquest càlcul. Destaca especialment el Regne Unit, des d’on fa gairebé una dècada es calcula el salari de vida o salari de referència, no només per a l’àrea metropolitana de Londres sinó per tot el país. Avui dia són moltes les administracions públiques angleses, així com empreses i institucions, que paguen aquest salari als seus treballadors.

Seguint aquesta iniciativa, l’Àrea Metropolitana de Barcelona acaba de presentar una actualització del nostre salari de referència. És un càlcul que parteix de definir un pressupost per tenir una vida digna a Barcelona i l’àrea metropolitana, per després quantificar-lo. Inclou partides com l’alimentació, l’educació, l’habitatge o les despeses en oci. Per exemple, es consideren els aliments que componen una dieta equilibrada, o s’assumeix que les famílies van al cinema o al teatre un cop al mes. Es calcula aquest cost agregat per diferents tipus de famílies, des de persones soles o adults sense fills fins a famílies nombroses.

L’any passat, per viure bé a la capital catalana, era necessari cobrar més de 1.300 € al mes. Aquesta quantitat augmenta a 2.160 € per a les famílies monoparentals. És un 10% més del que costa viure a la resta de municipis de l’àrea metropolitana. I és una diferència que creix: viure a Barcelona i rodalia és cada cop més car. El salari de referència de tota l’àrea metropolitana el 2018 era de 1.263 €, un 11% superior al de l’any 2017.

Podríem preguntar-nos quin sentit té calcular aquest salari de referència. Saber que viure dignament a Barcelona costa 1.300 €, però que gairebé un terç dels assalariats són com a màxim mileuristes, només ens pot produir frustració. Però l’objectiu d’aquest càlcul no és -únicament- identificar la bretxa que hi ha entre el mínim per viure dignament i el nivell de vida real dels ciutadans. El mecanisme del salari de referència va més enllà. L’objectiu és que l’administració el fixi com el mínim a pagar als seus treballadors, i com un requisit indispensable per a les empreses que l’Estat contracta, i que amb això provoqui un efecte en cadena en els sous.

Saber el nostre salari de referència ens permet millorar les polítiques públiques contra la pobresa i la desigualtat. És un primer pas imprescindible per garantir que tothom que treballi a la nostra ciutat pugui viure amb uns mínims de dignitat. I aplicar-lo representa un important compromís dels nostres poders públics per convertir-se en precursors de l’augment de la qualitat de vida dels ciutadans. El govern de Colau i Collboni té una oportunitat que no pot deixar escapar: contribuir a fer que tots puguem viure, i viure bé, a Barcelona.

Més continguts de