‘La Vanguardia’ manté la fe en Bartomeu tot i la crisi

“I ara què, Bartomeu?”, “Bartomeu, acorralat”, “A Bartomeu el persegueix el fantasma de les eleccions”, “Bartomeu es queda sol enmig del descontrol”. Totes aquestes endreces al president del Barça apareixien a l’Sport... tot just a la portada. Bartomeu era objecte d’articles crítics a El Periódico, El Punt Avui i l’ARA amb una tendència coincident a reclamar-li eleccions. L’única pau la trobava al locus amoenus de La Vanguardia. L’editorial se centrava en la mala ratxa esportiva i deixava per al final la crisi institucional. I ho feia amb frases comodí. “La situació, tot i que és complicada, es pot redreçar. O, més ben dit, cal que es redreci. És imprescindible un altre tipus de gestió al club. Cal que la directiva reconegui, delimiti i afronti els problemes existents”. La recepta no compromet a res. Des de muntar una calaixera Kåsumputt fins a aconseguir la independència d’un país: tot a la vida es redueix a “reconèixer, delimitar i afrontar els problemes existents”. I si l’editorial perdonava Bartomeu, a la secció d’esports, Santi Nolla el defensava directament amb un article titulat “Renoi, en Bartomeu!”, en el qual aplaudia el seu caràcter decidit. “Pot tenir més o menys encert, més o menys sort, però ningú no pot acusar-lo de ser tímid a l’hora de prendre decisions”, deia, abans de lloar-lo com a empresari. Aquesta defensa tancada de Nolla, director de Mundo Deportivo, es notava també a la capçalera esportiva del Grupo Godó. A diferència de l’ Sport, la portada només parlava un cop de Bartomeu: “Bartomeu destitueix Zubi per pèrdua de confiança”. Era un subtítol escrit a mida discreta i en el qual és el ja exdirector esportiu del Barça qui apareix com a dolent, mentre que ell queda, de nou, com a resolt. Renoi, sí. I manoi, també.