14/4: “Nosotros tenemos dos”

EscriptorEl jutge Llarena ha decidit no fer cas al Comitè de Drets Humans de l’ONU perquè considera que no hi està obligat. El Comitè havia instat Espanya a prendre les mesures necessàries perquè Jordi Sànchez pogués exercir tots els seus drets polítics. Llarena, després de fer altres consideracions, considera que la resolució del Comitè de l’ONU no és vinculant i, per tant, denega a Sànchez que pugui acudir a la sessió d’investidura. Hi ha juristes que defensen que sí que és vinculant, en la mesura que Espanya ha signat acords internacionals que la comprometen. Llarena pensa que no. Posem que hi ha un debat jurídic. Posem, fins i tot, que Llarena tingués raó i que no fos vinculant. ¿Seria políticament procedent que un país democràtic a qui l’ONU insta a fer una cosa faci com si sentís ploure? Seria compatible amb la imatge d’un estat democràtic? L’any 1946, quan l’ONU va condemnar el règim de Franco, es va fer famosa una pancarta que deia: “Si ellos tienen UNO [les sigles de l'ONU en anglès], nosotros tenemos dos”. El franquisme es podia enfrontar a les opinions de l’ONU. ¿Pot actuar amb el mateix menyspreu una Espanya que es diu democràtica? I sobretot, si ho fa, no s’alçarà cap veu política, mediàtica o intel·lectual que se n’avergonyeixi?