13/10: Aquest no!

EscriptorPer a un polític és més greu i sospitós haver-se aprofitat personalment d’informació privilegiada que no pas haver-se endut dos pots de crema d’un súper o haver plagiat unes quantes pàgines d’una tesi doctoral. Per això sorprèn que les trituradores mediàtiques i polítiques espanyoles, que tan cruels han estat amb polítics de signe ben divers, hagin passat tant de puntetes per la multa a Josep Borrell. Com si s’haguessin dit: aquest no, que és dels nostres! De quin 'nostres'? Del de tots. Borrell és un socialista que defensa les tesis de PP i Ciutadans respecte a Catalunya. Encarna, per tant, un ampli espai de consens en el que s’autoanomena el bloc constitucional, que és el que defensa els fonaments del règim del setanta-vuit. Qui encarna aquests principis és o constitucionalment inviolable o políticament intocable. Entre els qui representen parts diferents d’aquest món hi ha batalles sagnants. Els qui representen el nucli central compartit se situen per sobre del bé i del mal. En la màquina de munyir escàndols de la política espanyola l’important no és què s’ha fet, sinó qui ho ha fet. (Potser per això Carmen Calvo ha dit que a Escòcia no va haver-hi referèndum pactat: deu ser la seva manera d’optar a l’ingrés a la casta dels intocables.)