7/3: Un cop d’estat?

Si ho he entès bé (i si decideixo creure’m el que he sentit) en el judici sobre el Procés s’ha fet la crònica d’un cop d’estat. Segons han explicat, la nit anterior al primer d’octubre comandaments militars i policials van decidir fer tot el que fes falta per tal d’impedir la celebració del referèndum. Una decisió de naturalesa política. Però no la prenen les instàncies polítiques, el govern espanyol afirma no saber-ne res, no ser responsable de res, haver-s’ho mirat tot per televisió. La decisió entra en contradicció amb el manament judicial que demana impedir el referèndum, però que posa límits al que es pot fer per impedir-lo: no tot s’hi val. I una part del que es va fer quedaria exclòs d’aquest manament judicial. La decisió vulnera el repartiment de competències en ordre públic vigent a Catalunya. La prenen persones enviades a Catalunya a coordinar, no pas a manar, i ho fan en contra d’alguns dels cossos que tenen el deure de coordinar. El propòsit és explícit: fer tot el que calgui per impedir físicament el referèndum. Sense altre límit que el que ells mateixos s’imposin. Sembla realment un cop d’estat. Frustrat i ineficaç: no van aconseguir impedir-lo. Però poden aconseguir ara imposar el seu relat sobre aquell dia.