19/1: Cursa de relleus

EscriptorEM VA AGRADAR la resposta de Carme Forcadell quan en una entrevista li van preguntar si hi havia una desbandada en l’independentisme: no, el que hi ha és una cursa de relleus, va dir. I la imatge és bona per moltes coses. Perquè transmet una sensació d’equip en què les persones són molt importants, però n’hi ha més de les que es pensen. Perquè una cursa de relleus pot ser llarga, si hi va havent relleus. Perquè la presideix una imatge de continuïtat: la cursa és la mateixa i l’objectiu també, però cada relleu es fa amb el ritme i la velocitat que estratègicament convé. La sessió de constitució del nou Parlament, amb els discursos d’Ernest Maragall i del president Roger Torrent, em va semblar una bona transmissió del relleu. Van quedar clars conceptes essencials: el de continuïtat i el de respecte als resultats. Va quedar clara quina majoria havia sortit de les eleccions. I va haver-hi les dosis necessàries tan d’èpica com de sentit institucional -sempre inclusiu- que corresponen a un moment solemne. Ara ens sembla que aquest era el dia fàcil i que el veritablement complicat és el de la investidura. I és veritat. Però fa relativament poques setmanes aquest també semblava difícil, complicadíssim. I s’ha resolt amb eficàcia i amb dignitat. Anem cap al següent.