DIETARI VV

23/8: El deure del castellà

No es tracta de protegir el coneixement del castellà, es tracta de protegir el seu estatus superior

Fan una pel·lícula a Mallorca en català i amb subtítols en anglès i el general Fulgencio Coll, portaveu de Vox, protesta. Diu que és discriminatori, mentre que no ho seria fer-ho en castellà. El seu argument és tan impecable com significatiu: com que tothom sap (o hauria de saber) castellà i no tothom sap (ni té per què saber) català o anglès, s’han de fer les coses en l’idioma que tothom sap. Tot en castellà. De vegades, el debat sobre llengües a Espanya ha fet servir arguments de llibertat o d'utilitat. Coll situa el debat en el punt real: el de les obligacions. Fer servir el català o l’anglès pot ser un exercici de llibertat o d’utilitat pràctica. Però el que s’ha de fer servir és el castellà, perquè és la llengua obligatòria, la que tothom té el deure (no només el dret) de conèixer. Aquest és el model que ens proposen, que la Constitució recull i que el PP de Cayetana vol incentivar: hi ha una llengua obligatòria i les altres són, com a molt, optatives. No es tracta de protegir el coneixement del castellà, es tracta de protegir el seu estatus superior, allò que el situa un graó per damunt: el deure. El model dels suposats liberals addictes al BOE. Un model destructiu que no pot avalar ningú que s’estimi les llengües (totes).

Més continguts de