16/1: Dret i deure

EscriptorL’ARTICLE 4 del reglament del Parlament de Catalunya diu: “Els diputats tenen el dret d’assistir a totes les sessions del Parlament de Catalunya i tenen el deure d’assistir als debats i votacions del ple i de les comissions de les quals són membres”. No hi entenc ni un borrall, de tècnica jurídica, però hi ha coses que semblen de sentit comú. Aquest article posa primer el dret d’assistir-hi, i després el deure. A ningú no li pots exigir el deure de fer una cosa si no li has reconegut abans el dret de fer-la. ¿Que els diputats tenen l’obligació de ser al Parlament quan es vota i quan són votats? Perquè abans se’ls ha reconegut el dret a ser-hi! ¿Que és un disbarat que algú pugui ser escollit en la distància, a l’exili o a la presó, perquè no compleix el deure de presència? Potser sí, però és en la distància perquè no se li ha reconegut abans el dret a ser-hi en persona! Es recorda l’obligació, però es nega la possibilitat. Pot haver-hi un debat sobre si escollir algú absent és o no un disbarat. És un debat polític, en què tothom té dret a dir-hi la seva, però políticament, no pas judicialment. Em sembla fora de tot sentit comú exigir jurídicament a algú un deure si no li has permès abans exercir el dret que li correspon. El deure de ser-hi. El dret de ser-hi.