DIETARIVV

5/1: Les campanades

Pràcticament la meitat dels catalans que van seguir les campanades a la televisió tenien posada TV3

Pràcticament la meitat dels catalans que eren davant d’un televisor en el moment de les campanades –que eren moltíssims– tenien posada TV3. No és una dada menor. Ser la televisió de referència d’un país vol dir exactament això: que, d’una manera natural, una gran part de la població decideixi que mira les notícies, es forma, s’informa o s’entreté amb una cadena. Sense teoritzar-ho ni gairebé triar-ho. I el moment de les campanades és especialment significatiu de quin és el món de referència per als espectadors. TV3 ha tingut més del doble de quota que la cadena que li venia al darrere, TVE. Quan Calviño deia que TV3 havia de ser una televisió antropològica, volia que no passés això. Volia una televisió local, marginal, que només pogués liderar l’audiència en moments puntuals. Si TV3 porta anys de lideratge, sobretot en els informatius, si és la més vista en moments de grans esdeveniments internacionals o si lidera les campanades és que ha esdevingut la televisió de referència per al país. No és una fidelitat incondicional. És un vincle de confiança que s’ha de renovar permanentment. Quan algú diu que vol fer un 155 amb TV3 dins és precisament per això. També per les campanades. Perquè es vol carregar les referències i les diferències.

Més continguts de