23/2: No és normal

Els qui estan més interessats en tapar el judici al Procés, en mantenir-lo a la penombra, ens diuen que ha baixat l’atenció, que és avorrit i cansat, que el jutge Marchena ha aconseguit adormir el partit. I que això passa perquè s’ha vist que és un judici normal i corrent, com n’hi ha tants. Ningú no perd les formes, uns acusen, uns altres defensen i quan arribi l’hora uns altres sentenciaran... Segons qui els convenci, posaran unes penes o unes altres (o cap). Normal. Doncs no, no és normal. De anormalitats n’hi ha moltes, i n'hi ha una que pesa molt: la major part dels acusats porten mesos i mesos a la presó. És un problema pràctic, perquè coarta la defensa. I planteja un problema de fons: la presó preventiva només seria explicable, retroactivament, si es demostrés que hi ha hagut rebel·lió. Si no es demostra, i de moment no sembla que es demostri, la presó preventiva quedaria retratada com una alcaldada indigna, com una decisió política, com un càstig sense fonament. Encara que els acusats fossin condemnats per altres delictes, menors. Per tant, els jutges estan abocats o a condemnar els acusats (i salvar la cara als altres jutges) o a condemnar simbòlicament els jutges companys seus que van ordenar la presó preventiva. No, no és normal.