21/6: La política catalana és més complicada que l’espanyola

QUAN SURTEN quatre candidats en un debat a Espanya, només planen damunt seu dues preguntes: qui governarà i qui tindrà l’hegemonia dins de l’esquerra. Quan surten sis candidats a Catalunya, hi planen moltes més preguntes: ¿té l’independentisme l’hegemonia social?, ¿qui té l’hegemonia dins de l’independentisme?, ¿qui dins de l’unionisme?, ¿qui dins de les esquerres?, ¿el món de Podem ha vingut a la política catalana per quedar-se o és un accident?, ¿es pot construir una majoria política operativa a favor del dret a decidir? Són moltes preguntes a la vegada. I per això en sortim una mica atabalats. També gràcies a això el debat és més ric, més de veritat, amb un ball d’aliances i confrontacions de tothom amb tothom. S’hi paga el peatge dels temes que hi són per rutina, perquè no sigui dit. Però quan toquem els de veritat, apareix la passió. Per a les forces polítiques catalanes aquestes eleccions són l’ocasió d’aportar vots catalans a favor o en contra de projectes espanyols. Però per primera vegada en la història unes eleccions espanyoles són, a Catalunya, unes primàries d’unes catalanes. Un lloc on tothom agafa posicions per sortir ben col·locat de cara a unes pròximes catalanes que saben definitives.