19/2: Tinta de calamar

No sé si era l’objectiu, però pot acabar sent el resultat: la convocatòria d’eleccions espanyoles els mateixos dies que començava el judici contra els presos polítics ha servit ja per contraprogramar-lo, per treure-li focus del damunt, per diluir l’atenció. L’inici d’una campanya electoral explícita i sorollosa es pot menjar el ressò i l’impacte del judici creant un centre d’interès alternatiu i infinitament més inofensiu. Perquè el judici té transcendència històrica. Espanya s’enfronta a preguntes essencials sobre la naturalesa del seu règim polític, sobre la necessitat –com li han dit corresponsals estrangers– d’arriscar la seva unitat si vol conservar la democràcia. Catalunya també s’enfronta a qüestions de fons: el límit d’una estratègia, la tensió entre unitat i pluralitat, entre sentit de la responsabilitat i risc. Tot això és de fons. En canvi, unes eleccions posen sempre damunt la taula temes de conjuntura. Importantíssims, però no excepcionals. Ens podem trobar que el judici acabi sent un escenari més de la campanya electoral. Segur que ho serà per als acusadors. Intentaran que també ho sigui per als acusats. El risc que sigui tinta de calamar, eficaç i densa, per escapolir-se de les incòmodes preguntes transcendents.