La vida segons Sofia Loren
A Netflix de tant en tant s’hi troben algunes petites joies curioses que ni tan sols sembla que s’ajustin al perfil audiovisual de la plataforma. Precisament per això fa més il·lusió trobar-se-les en l’estrident menú d’ofertes. Aquesta vegada es tracta d’un documental titulat ¿Qué haría Sofía Loren?. És una història bonica i una manera molt original d’endinsar-se en la vida d’una gran actriu. El documental no l’agafa a ella com a protagonista sinó a una dona que des de molt jove ha tingut Sofia Loren com a referent vital.
El fil conductor del documental és Nancy Vincenza Kulik, una àvia italoamericana que va créixer a Nova Jersey educada en els valors tradicionals d’una família d’immigrants italians. Per tant, és en la cinematografia italiana i especialment en la figura de Sofia Loren on ella se sent reflectida. “Com va començar tot plegat?”, li pregunten a la Nancy de bon començament. I ella, amb sentit de l’humor i amb una gran habilitat narrativa, contesta que els seus quatre fills sovint li donaven consells sobre alimentació saludable fins que un dia li van proposar que mengés la pasta integral. I la idea li va semblar tan excessiva que es va limitar a preguntar-se què faria en la seva situació la seva actriu preferida, Sofia Loren. A partir d’aquí es desenvolupen dues trames paral·leles. Per una banda, la vida de Nancy Vincenza Kulik i, per l’altra, la trajectòria professional de Sofia Loren. El punt fort del documental és que compta amb la participació de la mateixa actriu, que mostra un tarannà excel·lent davant de la càmera, especialment quan li suggereixen que es cordi el botó de la camisa perquè va massa escotada. El documental mostra sobretot com les seves pel·lícules i les seves decisions vitals han servit a la seva admiradora de font d’inspiració per tirar endavant. Algunes de les escenes més boniques del documental es produeixen quan la Nancy mira les pel·lícules de l’actriu i ens posa als espectadors en context per entendre per què van ser tan importants aquelles imatges per a ella. Entenem que els personatges que ha interpretat Sofia Loren van servir de mirall per acceptar un físic que no s’ajustava als cànons de bellesa més convencionals, per augmentar l’autoestima, per empoderar-se professionalment, per mantenir una identitat cultural, per compartir uns ideals de família i per utilitzar la ficció gairebé com un manual d’autoajuda. El documental està ple d’imatges d’arxiu de les dues dones i juga a buscar aquests paral·lelismes i a connectar les protagonistes amb una sorpresa final.
¿Qué haría Sofía Loren? parla del procés d’envellir, d’estimar els fills, d’entomar els cops de la vida i de tenir força per superar-los. Només dura mitja hora però no necessita més. Segurament perquè més que buscar la dimensió heroica de les protagonistes i vendre una història amb grandiloqüència s’interessa per les qüestions més senzilles de la vida.
Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
