Cada sintagma del titular agreuja l’anterior. Llegim primer que un home “viola” una dona. Després, que és “enmig del carrer”. Després, que és “la seva filla”. Després, que és “davant del seu germà de vuit anys”. Dies després, que “no era el primer cop”.
Davant d’això, ens sorprèn que el jutge el deixi en llibertat amb una ordre d’allunyament, i que, dies després, quan la trenqui, el torni a engarjolar i el torni a deixar en llibertat. És evident que cap jutge es lleva al matí tot pensant: “Avui deixaré en llibertat un violador, que tinc ganes que em destrossin a Twitter i em ve de gust que torni a violar”. Segur que aquest jutge té raons, basades en la llei, però quines? Són correctes? Llegeixo que "el fet que ni la Fiscalia ni la víctima demanessin que ingressés a la presó hauria sigut un factor important en la decisió de deixar-lo en llibertat", però que "la víctima hauria declarat que no era el primer cop l'agredia sexualment". Cal canviar alguna cosa de la llei? O potser no? En aquest cas concret, aberrant, d’incest, hi pot haver “consentiment” per part de la víctima, potser? És legal o és “no punible” aquest cas?
M’agradaria que ens ho expliquessin, perquè les paraules són concretes, serveixen per a un propòsit concret: ens diuen “violació”. I ens diuen “pròpia filla”. ¿Com és, doncs, ens preguntem, que aquest home és al carrer, quan resulta que el petó no consentit a Jenni Hermoso (per dir un dels casos mediàtics que, en privat, considerem exagerats i, per tant, un trist servei a la justícia) és una agressió sexual per la qual hi ha hagut un judici i una condemna? No deixo de donar voltes al cas, pensant què és el que no sabem, què se’ns escapa. Què és el que diu la llei. Ho voldria entendre, perquè no ho entenc.
