09/03/2021

Volem recuperar les obres del Museu de Lleida

3 min
Obres del litigi amb el Museu de Barbastre.

Aquest 10 de març conclou l’enviament de les 111 obres del Museu de Lleida al Museu de Barbastre. Catalunya ha de saber que a Lleida ens prenen patrimoni català, patrimoni  catalogat; es vulnera la llei catalana de patrimoni per una execució provisional del jutjat de primera instància de Barbastre. 

A finals del segle XIX i començaments del XX, el bisbe de Lleida va adquirir legalment i legítimament per compra, permuta o donació les obres que ara ens prenen, que van constituir l’inici de la col·lecció diocesana, actualment incorporada al Museu de Lleida. Porten, doncs, més de 120 anys amb nosaltres. És alarmant que en sentències relacionades amb l’art s’utilitzi amb tanta lleugeresa l’execució provisional, que pot implicar el trasllat amunt i vall de peces medievals, algunes d’elles amb més de set-cents anys d’antiguitat. Aquesta eina no es pot utilitzar mentre no hi ha sentència en ferm, llevat de casos de perill de conservació o desaparició. No és el cas de les peces de què parlem, ja que fa més d’un segle que són a Lleida i van ser restaurades, cuidades i protegides, en temps de pau i de guerra. Estan perfectament localitzades i cap perill les amenaça. 

L’origen del problema el trobem en la segregació que es va fer l’any 1995: una singular delimitació de nous llindars episcopals va significar el trasllat de nombroses parròquies del bisbat de Lleida al de Barbastre. Les raons d’aquesta reestructuració s’hauran de buscar en motivacions allunyades de les pastorals. L’Església va generar un bon problema. 

A partir d’aquell moment l’Església aragonesa, amb l’ajuda vaticana i de la Conferència Episcopal, i després de la Diputació General d’Aragó, va iniciar un fals relat que ha quallat en l’imaginari aragonès. Avui aquestes peces, per a l’Aragó, són un botí. No han volgut entendre que les obres que ens prenen, conjuntament amb les que queden al Museu de Lleida procedents de parròquies lleidatanes, ens explicaven una història comuna del mateix bisbat i d’un territori durant gairebé 850 anys. 

Des de primers de gener, el Cercle d’Amics del Museu hem empaitat partits i institucions que formen part del Consorci del Museu de Lleida per obtenir una declaració pública i solemne de suport a la unitat de la col·lecció, i una resposta crítica, unànime i argumentada contra l’execució provisional. Un coordinat silenci ha estat la clamorosa resposta. Un silenci que ens afebleix, que encapsula el problema a Lleida.  

Una conservadora mostrant la reserva del Museu de Lleida.

Quina lectura hem de fer d’aquest silenci? Girem full? Amaguem el problema com si no existís? Greu error, doncs. L'Aragó, amb aquest èxit i aquesta impunitat, sense la menor oposició social ni institucional, continuarà reclamant altres obres que encara són a Lleida, prosseguirà després amb les pintures del MNAC, per tal vegada continuar amb l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Els surt gratis, només paguen advocats. Fins i tot ara el Museu de Lleida ha de pagar el trasllat d’aquestes obres: més de trenta mil euros.  

Entenem que la consellera i el bisbe acatin la sentència judicial, no volem un Sixena dos , però entre la resistència numantina i el silenci hi ha un camí prou digne. La conselleria de Cultura, la Paeria de Lleida i els altres membres del Consorci ens han fallat. Ara s’haurà de donar solució als espais buits, probablement també amb una millora del discurs museístic, ampliar amb noves incorporacions, etc. Tot el que ara s’oferirà al museu, nosaltres ho agrairem sincerament. Però que ningú ho entengui com una continuïtat del silenci en el camí a l’oblit. 

No volem l’oblit, demanem una actitud decidida per recuperar-les, apreciem el valor artístic d’aquestes obres i la col·lecció diocesana en general, pel seu paper com a exponent de la història museística de Lleida i la seva presència en la vida de molts lleidatans.  

Demanem als membres del Consorci que es mantinguin units per recuperar-les, arribant judicialment, si és el cas, fins a Europa. Per part nostra només ens creurem aquest compromís quan el Parlament de Catalunya faci una declaració en aquest sentit, atès l’elevat ritme de rotació de consellers de Cultura i la lentitud judicial. 

Aquest dimecres 10 s’entregaran la resta d’obres, les acomiadarem dignament en un acte davant del museu i alhora començarem a reclamar aquell mateix dia que volem recuperar-les.

Cercle d'Amics del Museu de Lleida

stats