Crisi al Botànic
País Valencià 25/06/2022

El futur incert del govern valencià

La divisió generada arran de la dimissió de Mónica Oltra ha afeblit un executiu que necessita recuperar l'impuls si pretén aspirar a un tercer mandat

3 min
Bona part dels consellers del govern valencià durant l'última sessió de control a l'executiu.

ValènciaAra fa tres anys, en concret, durant les negociacions per reeditar el govern valencià entre PSPV, Compromís i Unides Podem. Aquesta va ser l'última vegada que Ximo Puig i Mónica Oltra van conversar sobre la investigació que pretén determinar si la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives va dificultar l'aclariment de l'abús a una menor tutelada per part de l'exmarit d'Oltra, Luis Eduardo Ramírez. Aquesta dada, revelada per la ja exnúmero dos del Consell durant l'anunci de la seva dimissió , exemplifica la distància que separa les formacions que conformen l'executiu valencià i que l'adeu d'Oltra no ha fet sinó fer créixer, generant seriosos dubtes sobre la viabilitat del batejat com a govern del Botànic.

Més afeblit que mai, la millor goma d'enganxar del tripartit sembla ser la necessitat de guanyar temps. Primer, perquè cicatritzin les ferides. Segon, per traslladar un missatge d'estabilitat –concloent la legislatura– i d'eficàcia –complint al màxim possible el seu programa de govern–. I tercer, per l'anhel de millorar les expectatives electorals –que dibuixen un empat tècnic entre el bloc progressista i el conservador–. També pot empènyer en aquesta direcció el desig de recompondre les aliances, atès que cap partit obtindrà els suports necessaris per governar en solitari.

Un dels que més clar sembla tenir el full de ruta és el PSPV, que confia en vendre els èxits del govern valencià per generar entorns estables capaços d'atreure inversions com les de la futura planta de bateries de Volkswagen a Sagunt o l'aposta de Ford per produir els seus nous models elèctrics a la factoria d'Almussafes . També reivindicarà la recuperació d'antigues infraestructures com la Ciutat de la Llum d'Alacant –que reobrirà aviat després d'anys paralitzada – o l'Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències –que acull des de dimarts el CaixaForum de València .

Dos dels principals candidats a encapçalar la llista electoral de Compromís, el diputat al Congrés, Joan Baldoví, i la nova vicepresidenta, consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives i portaveu del Consell, Aitana Mas.

A Compromís el pla de viatge té dues direccions. De portes enfora, reivindicar les polítiques de caràcter més social del Consell i responsabilitzar els socialistes de limitar algunes iniciatives com el futur requisit lingüístic per als treballadors de l'administració . També recriminar al PSPV el seu suport a grans projectes com el de l'ampliació del port de València . En clau interna, hauran d'abordar el relleu electoral d'Oltra atès que el seu hipotètic retorn sembla improbable abans de les pròximes eleccions, previstes per a l'abril del 2023. El més ben col·locat és el portaveu al Congrés, Joan Baldoví, per ser el polític més conegut de la coalició després de l'exvicepresidenta. En segon lloc hi ha l'exconseller d'Educació Vicent Marzà , que gaudeix de menys visibilitat i suports interns que el seu company. La tercera opció seria la substituta d'Oltra a l'executiu autonòmic, Aitana Mas , que ho té difícil per la seva poca notorietat i perquè Més, el partit majoritari de Compromís –del qual formen part Baldoví i Marzà– aspira a tornar a encapçalar la candidatura, circumstància que no es produeix des del 2011.

També té deures pendents Unides Podem, que ha d'escollir qui serà el seu cap de cartell, si l'actual coordinadora autonòmica, Pilar Lima , o el vicepresident del Consell, Héctor Illueca. Una tasca a la qual se suma la necessitat urgent de guanyar visibilitat per garantir que supera el llistó electoral del 5%. En resum, molt de treball per fer i només deu mesos de temps per al govern del Botànic si aspira a renovar la confiança dels valencians i disposar d'un tercer mandat.

El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, en una imatge d'arxiu.
stats