El Suprem confirma l'anul·lació de diversos articles de l’Oficina de Drets Lingüístics del País Valencià

ValènciaLa sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs presentat per la Generalitat Valenciana contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) que el maig del 2020 va anul·lar 12 articles del decret pel qual es va crear l'Oficina de Drets Lingüístics. 

El Suprem coincideix amb el TSJPV que la regulació que el decret fixa en matèria de reclamacions i suggeriments no és legal perquè no preveu la tramitació d'un procediment administratiu i la consegüent possibilitat que aquest sigui recorregut o impugnat. Per a l'alt tribunal, “això és clarament contrari als principis de seguretat jurídica consagrats en l'article 9.3 de la Constitució espanyola i, a més, és contrari als articles 103.1 i 105.d".

La Generalitat Valenciana, per contra, mantenia que les reclamacions i suggeriments regulats en el decret no constituïen actes administratius, la qual cosa excloïa la necessitat de quedar subjectes a procediment administratiu, i per tant era innecessari regular-ho per llei. Afegia que la intervenció de l'oficina en matèria de reclamacions i suggeriments era una “actuació/funció de mediació-assessorament” que no genera actes administratius ni exigeix que hi hagi un procediment administratiu.

El Suprem no comparteix aquesta argumentació, i destaca que la norma impugnada determina en l'article 10 que, en tots els casos, l'oficina “iniciarà un expedient informatiu per esbrinar si els fets exposats per la persona interessada constitueixen una vulneració dels drets lingüístics d'acord amb la normativa vigent” i que “les persones interessades seran informades sobre l'estat de la seva tramitació". També destaca que "la comunicació de la resposta es regirà per les normes que regulen el tràmit de la notificació per als actes administratius”.

El tribunal destaca que el reglament preveu que l'administració rebi una denúncia (tot i que també pot actuar d'ofici), i aleshores "inicia un expedient informatiu per investigar uns fets, qualifica els fets de vulneradors o no dels drets lingüístics, actua davant de tercers públics i privats si aprecia aquesta vulneració, i dona una resposta que es notifica a l'interessat afectat en la mateixa forma que els actes administratius”.

En resum, el Suprem considera que la norma anul·lada permetia una actuació segons la qual l'administració prenia unes mesures que produeixen un efecte sobre els destinataris i arriba a incidir en l'esfera de drets de particulars, sense respondre a situacions d'immediatesa que impedeixin o impossibilitin la tramitació d'un procediment, que ho feia sense cap mena de garantia administrativa prèvia i també sense que es prevegi la possibilitat d'impugnar-la.