Per què els tribunals impedeixen la normalització del valencià?

Han esmenat els decrets de plurilingüisme, de l’administració i de l'Oficina de Drets Lingüístics

Una secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSPV) de tarannà conservador, una "claríssima involució" del Tribunal Suprem (TS) i del Tribunal Constitucional (TC) i una llei autonòmica de l’any 1983 "insuficient", que impedeix ampliar els àmbits d'ús de la llengua, especialment en l'administració. Aquest és l'atzucac en què, segons el professor de dret administratiu Andrés Boix i el cap tècnic del Servei de Política Lingüística, Alfons Esteve, tots dos de la Universitat de València (UV), es troba el Consell, incapaç d'impulsar normes que passin pel sedàs cada vegada més estret de la justícia espanyola i normalitzar l'ús del valencià.

Anul·lada part de la norma que prioritza l'ús del valencià perquè "només és obligatori saber castellà"

Per a Alfons Esteve, el canvi definitiu es va produir amb la sentència del 2010 sobre la reforma de l'Estatut de Catalunya. "Fins aleshores, s'havia entès que establir un ús preferent del català era normal atès que partia d'una situació de desigualtat. Però el TC va dictaminar que una llengua oficial no pot estar per sota d'una l'altra i va eliminar el deure de conèixer el català". "Per al TC, el deure és només amb el castellà", emfatitza Esteve.

Fa costat a aquesta tesi Andrés Boix, que incideix en el fet que el poder judicial cada vegada "corregeix més l'acció de l'executiu", sobretot, "el de les autonomies". El professor de la UV defensa que les judicatures més restrictives han sigut el Tribunal Suprem i, especialment, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. Posa com a exemple les recents sentències contra el decret de plurilingüisme, que el Consell va substituir per una llei per esquivar les correccions dels magistrats, el decret d'usos administratius i el de l'Oficina de Drets Lingüístics, aquest dos últims escapçats pel TSJPV i amb el vistiplau final del TS, en el cas del primer.

Andrés Boix creu que les tres resolucions segueixen els plantejaments expressats pel TSJPV en algunes de les seves actuacions més polèmiques, com les sentències contra la denominació de la llengua aprovada per la Universitat de València, que optava pel mot català, i contra l'homologació dels títols de filologia catalana del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya. Dues resolucions que el TC el 1997 en el primer cas, i el TS el 2005 en el segon, van corregir reconeixent la unitat del català.

El Suprem tomba el decret valencià que establia que les comunicacions amb Catalunya s'havien de fer només en català

La conservadora secció quarta

Davant les contínues esmenes a les seves normes, des de l'executiu valencià han qüestionat en privat la "casualitat" que l'anàlisi dels decrets hagi recaigut sempre en la secció quarta de la sala contenciosa administrativa que formen els jutges José Narbón, Miguel Ángel Olarte i Manuel José Domingo Zaballos, tots tres de tarannà conservador. Una "mà negra" que Andrés Boix rebutja. El jurista addueix que "les competències de la sala contenciosa administrativa són tan àmplies que, a diferència d'altres sales, que reparteixen els casos per sorteig, els judicis sempre recauen en una mateixa secció que està especialitzada". "El que ha de fer el Consell és reaccionar i, si no pot fer decrets, doncs aprovar lleis [que com que tenen un rang superior, només poden ser recorregudes davant el TC]", defensa Boix.

Per completar l'anàlisi, Alfons Esteve demana acceptar "l'esgotament" de la norma de l'any 1983 i ho raona en el fet que les sentències dels TSJPV justifiquen l'eliminació d'alguns articles perquè superen el marc de la llei d'ús i ensenyament. "Els jutges tenen part de raó, perquè la norma afirma que tots els documents de l'administració s'han de traduir al castellà", una circumstància que limita, per exemple, la voluntat del Consell de fixar el valencià com a llengua preferent de l’administració.

Finalment, el cap tècnic del Servei de Política Lingüística de la UV alerta dels perills de la resposta escollida pel govern valencià, que ha recorregut al TC. "És una via perillosa perquè el Constitucional pot acceptar les tesis del Suprem i del TSJPV i crear una nova jurisprudència, i això sí que podria ser un problema molt greu".

La solució: una llei d’igualtat lingüística

Per superar el filtre del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, les entitats que reclamen una normalització del català han demanat a la Generalitat que aprovi una nova llei d'igualtat lingüística que superi les limitacions de la norma de l’any 1983 i permeti, per exemple, que el valencià sigui la llengua preferent de l'administració com es fixava en un dels decrets anul·lats parcialment pel TSJPV. Una proposta a la qual el PSPV, el més reticent dels socis del Consell, afirma no tancar la porta. Amb tot, el seu portaveu a les Corts, Manolo Mata, defensa que, "en aquest moment [amb la llei d'ús i ensenyament vigent], tenim prou instruments per avançar cap a la igualtat lingüística".

Llei d'igualtat lingüística, reciprocitat i integració a l'Institut Ramon Llull: la resposta del valencianisme al TS

Mentre el PSPV, Compromís i Unides-Podem debaten sobre la conveniència de crear una nova llei, la concessió del Consell que les entitats estan més prop d'aconseguir és la realització d'una declaració institucional en què l'executiu i els grups parlamentaris refermin el seu compromís per acabar amb la condició del valencià de llengua "discriminada i minoritzada". De fet, i tal com ha pogut saber l'ARA, el Consell podria fer aquest pronunciament durant la simbòlica celebració del Nou d'Octubre, diada del País Valencià, o, si no, durant el debat de l'estat de la comunitat amb què cada setembre s'inicia el curs polític.

El + vist

El + comentat