Instantànies d'un territori sagrat

Gemma Miralda ultima un fotollibre sobre la relació dels pastors del Pirineu amb la natura

Si tot va segons el previst, la primavera que ve veurà la llum el fotollibre  The sacred and the real. Culminarà així el projecte iniciat l'any 2014 per la fotoperiodista de Terrassa Gemma Miralda, que ha dedicat cinc estius de la seva vida a acompanyar i fotografiar pastors a les muntanyes del Pirineu català i aragonès- a la vall de Boí i a la vall d'Àssua, pel que fa al Pirineu català, i a la muntanya de Castanesa, a la vall de Benasc i a la vall del Tena, a l'Aragó. A través d'una campanya de micromecenatge ha aconseguit els diners necessaris per pagar les despeses bàsiques d'impressió, distribució i la comissió de la plataforma Verkami. Ara, està intentant aconseguir una mica més de diners per remunerar les persones que han treballat en el projecte. Ella assegura que, inicialment no cobrarà, i només ho farà si el llibre s'acaba venent i hi ha algun benefici.

Miralda explica que el fotollibre és "una sèrie fotogràfica que parla de la meva visió particular sobre la relació de l'ésser humà amb la naturalesa". Deixa clar que el treball "no té un registre fotoperiodístic o documental, en el sentit que no vaig a explicar com és la vida dels pastors, el seu dia a dia o el seu ofici, sinó que vaig allà per parlar d'una visió més meva, sobre l'ésser humà treballant tant de temps a aquelles alçades, tan allunyat del nucli familiar, de l'entorn urbà o de l'entorn social". Miralda deixa clar que el que li interessa és "aquest punt antropològic, buscar què representa la naturalesa en un estat tan pur i dens, en un lloc tan alt, i com és la condició humana quan s'està immers en un territori que jo dic que és sagrat, on tot és naturalesa".

L'objectiu del llibre, explica, és oferir "una experiència visual i sensorial". La seva part, afegeix, és 100% fotogràfica, però ha comptat amb la col·laboració del poeta i assagista Lluís Calvo, que ha escrit l'epíleg. Així, les fotografies no van acompanyades de cap text explicatiu i, per tant, no se sap on estan fetes. Miralda, però, assegura que "el disseny gràfic del llibre et porta cap a descobrir aquests llocs".

Per poder fer aquesta feina, en cada ocasió Miralda passava un parell o tres de dies amb els pastors, acompanyant-los amb els ramats, menjant amb ells i compartint la cabana a l'hora de dormir. I com va aconseguir guanyar-se la seva confiança per aconseguir tot això? "Els primers contactes van ser molt difícils, perquè ells estan en un món molt petit i tancat, i jo no tenia cap contacte previ amb ningú d'ells, de manera que trobar-los i presentar-me va ser complicat", explica. És cert que havia fet un treball previ, acompanyant durant cinc dies a un pastor que feia la transhumància, i això li va obrir algunes portes. Amb el temps va entendre que " el que se'ls feia més complicat era que hi anés una dona sola: els que eren solters tenien por del què diran, i els que estaven casats o aparellats tenien por de la gelosia".

Quan va ser conscient d'aquest inconvenient, va demanar al seu company que l'acompanyés, i explica que aleshores la majoria de reticències es van dissoldre. Tot i això, admet que no deixava de ser xocant per a alguns pastors, ja que "un dia arribaven a la cabana després de passar el dia amb el bestiar i se'ns trobaven a nosaltres, que dèiem que volíem passar dos o tres dies amb ells i fer-los fotos". Alguns ja estaven avisats per part d'altres pastors que havien accedit a participar en el projecte, però per a altres, a qui no se'ls podia contactar a través del mòbil, era tota una sorpresa.

La idea inicial és publicar entre 250 i 350 exemplars, un centenar dels quals aniran per als mecenes que han participat, de moment, a la campanya de micromecenatge, mentre que la resta es posaran a la venda. A més, el mes de març està previst poder fer una exposició a Terrassa, ja que l'Ajuntament de la ciutat també ha col·laborat en el projecte. Una exposició que, previsiblement, serà itinerant, de manera que les fotografies no es quedaran només al llibre. Fins al 12 de desembre, tothom que ho vulgui encara es pot convertir en mecenes del projecte.

El + vist

El + comentat