Referents consegüents

La naturalitat que es va construir anys enrere amb l'ús del català entre els joves va perillant

No és cap secret que la creació de TV3 responia a la voluntat de crear un referent lingüístic i cultural per a un país que ressorgia de les cendres. Un mirall on la societat es veiés amb la seva millor cara per interioritzar que la catalanitat era una realitat, que Catalunya era una nació amb un imaginari col·lectiu que la cohesionava i, sobretot, que el català era una llengua apta tant per comptar sardanes com per fer periodisme d'investigació. Tampoc és cap secret que, tenint en compte el poder d'influència que genera un canal de televisió en el context dels anys vuitanta, quan l'oferta era limitada, la Generalitat Valenciana va voler fer la seva versió de TV3 creant Canal 9, per poder tenir referents propis i marcar un contrapunt respecte a Catalunya. Anys més tard, el mateix amb IB3: mitjans propis, visió pròpia. Un cas més del divideix i venceràs, aquesta vegada orquestrat de manera conscient o inconscient des de casa mateix, amb les conseqüències que això comporta. Un cop més, en això els bascos demostren que en saben més, amb una única corporació mediàtica pública que cobreix totes les terres basques: Euskadi, Navarra i el País Basc del nord, sense estira-i-arronses ni recels polítics.

Per tot això no és estranya, doncs, la fal·lera del Partit Popular valencià per tallar el senyal de TV3 i anorrear Canal 9 fins al punt que els seus espectadors més fidels van esdevenir-ne els més grans detractors, salvant-ne tan sols L'Alqueria Blanca. Pas previ per tancar-la, com a prova pilot del que l'espanyolisme tant de dretes com d'esquerres es moria de ganes de fer amb TV3 i acabar amb aquests referents de país. Van estar a punt l'octubre del 2017, però hauria estat massa escandalós als ulls del món. Tot i així, salta a la vista alguna mena de canalnouització de TV3 en forma de davallada de la qualitat lingüística; augment de la proporció de castellà i de referents espanyols en forma de tertulians, esquetxos del Polònia i espais de l'APM; i determinades envestides ideològiques, que tenen l'espectador tradicional cada cop més amb la mosca al nas.

Sigui com sigui, ja sabem quins són els efectes de no tenir referents catalans en els mitjans de comunicació. Per si no recordàvem com estàvem quan es va recuperar la democràcia! És una evidència que tants anys sense TV3 ni Canal 9 al País Valencià han contribuït a reduir l'ús del valencià entre els joves. "Hi ha hagut xiquetes, xiquets, adolescents que han crescut sense dibuixos, sense famosos parlant valencià, sense referents", revela la youtuber Sílvia P. Sesé. I què passa? Doncs que trobar youtubers valencians i joves que produeixin continguts en la llengua pròpia és com buscar una agulla en un paller. És més, la llengua pròpia en el camp audiovisual se'ls fa aliena. Per acabar-ho d'adobar, veiem com menys del 15% dels habitants de la ciutat de València parlen en valencià habitualment, segons revela el darrer InformeCAT, de la Plataforma per la Llengua. La nova À Punt té molta feina per fer!

Sempre s'ha dit que qui sembra recull, i el fet és que qui no sembra, evidentment, no recull. En aquest sentit, temps enrere, en aquest mateix espai, exposava la preocupació pels efectes que podria tenir la desaparició del projecte 3XL, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Inicialment era un contenidor i una plataforma multimèdia vinculada al canal K3 amb programes per a un públic juvenil, massa crescudet per seguir el Club Súper 3. Més endavant va evolucionar fins a convertir-se en un canal de televisió que compartia freqüència amb el canal Super3, hereu del K3. Així, durant el dia emetia programació infantil, i cap al vespre acollia l'audiència adolescent amb sèries atractives com Misfits, Chuck, Torchwood, Sherlock o Little Britain i amb una comunitat anomenada La Rebel·lió. El 2012 la crisi econòmica es va emportar aquest projecte, que va tenir molt èxit i que dotava de referents catalans els joves. D'ençà de llavors, la joventut de Catalunya suma vuit anys pràcticament sense referents audiovisuals en la seva llengua, amb l'excepció de la plataforma Adolescents.cat, que malgrat la seva influència queda molt lluny del que era el 3XL i que els darrers anys ha anat generant complicitats amb alguns canals de la CCMA, com amb l'espai radiofònic Adolescents iCat. I qui tingui preadolescents i adolescents a prop veurà que cada cop més reneguen del canal Super3 i s'apunten a referents com Disney Channel, sèries sud-americanes i youtubers espanyols, per molt que siguin de la Catalunya interior i de família catalana de tota la vida. Amb això, cada cop s'evidencia més que internet i el multimèdia són més espanyolitzadors que Franco, amb una oferta més que abundant, molt atractiva, però que ens inocula referents socials i lingüístics aliens.

Tot i aquesta manca de referents potents en tants anys, l'ús social del català entre els joves potser encara va aguantant, però un estudi recent del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya alerta que la proporció de la creació de continguts audiovisuals a les xarxes socials en català no és del tot saludable per a la llengua. Si ja la producció és baixa en quantitat, els algoritmes de YouTube encara hi ajuden menys i donen més viralitat als vídeos en castellà. Un fet que fa temps que s'intenta compensar amb iniciatives molt interessants impulsades pels mateixos usuaris com Valentubers o Canal Malaia. Comptat i debatut, palpem com la naturalitat que es va construir anys enrere amb l'ús del català entre els joves va perillant.

És de celebrar, doncs, que aquest mateix estudi del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya conclogui que cal recuperar el 3XL com "una inversió prioritària com a part indestriable de les estratègies de foment del català entre la població jove". Dies enrere, el síndic d'Aran deia "morta la llengua, mort el país". No oblidem que els joves són el futur de la llengua i el futur del país. Dotem-los, doncs, dels referents consegüents.