Set pirinencs opten a les llistes del PDECat de cara al 14-F

Marc Solsona proposa un nou estatus econòmic, social, territorial i polític per Ponent i el Pirineu

El Consell Nacional del Partit Demòcrata (PDECat) aprovarà aquest dimecres les llistes de cara a les eleccions al Parlament del 14 de febrer. De moment, la militància ja ha votat les ternes comarcals així com els candidats dels diferents àmbits sectorials. Des del partit han indicat que ara la direcció nacional hi afegirà "propostes de persones independents o rellevants" que completaran les llistes que es votaran dimecres en aquest Consell Nacional.

D'aquest primer procés d'elecció n'han sortit set candidats pirinencs: l'alcaldessa de Bassella, Cristina Barbens, en representació de l'Alt Urgell; l'alcaldessa de Vilaller i presidenta del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça, Maria José Erta, en representació d'aquesta comarca; l'alcalde de Prullans, Albert Maurell i el regidor de Puigcerdà, Àngel Rúbio; en representació de Cerdanya (el primer optaria a la circumscripció de Lleida i el segon a la de Girona); l'alcalde de Sarroca de Bellera, Josep Ramon Lloret, en representació del Pallars Jussà; i el president del Parc Natural de l'Alt Pirineu i exalcalde de Llavorsí, Joan Ordi, i l'alcalde de Rialp, Gerard Sabarich, en representació del Pallars Sobirà. En el cas d'Ordi, també ha estat triat com a candidat de l'àmbit de Territori i Medi Ambient.

Marc Solsona vol impulsar un "lobby" del Pirineu i Ponent

D'altra banda, aquest dilluns a la tarda el cap de llista del PDECat a la circumscripció de Lleida, Marc Solsona, ha presentat el projecte de la formació de cara al 14-F. El candidat ha proposat "fer un  reset, un canvi en la manera de veure'ns i entendre'ns des de Lleida i el Pirineu". En aquest sentit, ha afegit que "la relació entre les nostres terres i Barcelona ha de canviar, i ha de fer-ho ja. Necessitem ara més que mai un nou estatus econòmic, social, territorial i polític per les comarques de Lleida, el Pirineu i l'Aran, hi hem de fer-ho defensant allò nostre", ha afegit.

En relació a aquest canvi, Solsona ha indicat que aquells que surtin elegits, han de ser "diputats i escons d'estricta obediència lleidatana, en defensa de la nostra singularitat, fent una aposta per una redefinició asimètrica del país, amb iniciativa legislativa en clau territorial que afavoreixi la competitivitat com a eix vertebrador". En aquest sentit, ha insistit que "les nostres terres necessiten i mereixen més que mai que els diputats de Lleida, del Pirineu i de l'Aran siguin disputats de 'kilòmetre 0', la punta de llança d'un lobby d'obediència territorial que pensi, actuï, treballi, defensi i estimi sense complexos la nostra realitat", replantejant un estatus que passa indefectiblement per "un pacte per Lleida que superi els partidismes i sumi amb la societat civil i els sectors econòmics una estratègia potent i real per no només no perdre oportunitats, sinó per liderar el canvi polític a Catalunya des d'una mirada pròpia".

Pel que fa a aquest nou estatus econòmic per Ponent i el Pirineu, ha indicat que ha d'estar "basat en la competitivitat dels sectors potents del territori, amb la pagesia al capdavant; apostant pel repoblament i no deixant que les decisions es prenguin des de Barcelona; liderant els canvis des de la municipalitat; i superant la queixa amb un horitzó de confiança i autoestima".

En relació a la pagesia, ha apuntat que Ponent i el Pirineu "juguen amb desavantatge", per la "competència deslleial i la desigualtat dels territoris veïns". També ha defensat que aquest territori "esdevingui el hub agrodigital de Catalunya i el sud d'Europa". Solsona també ha fet èmfasi en "les mancances en infraestructures i inversions" que pateixen Ponent i el Pirineu, i en les dificultats de fer polítiques de repoblament si això no es reverteix.

El + vist

El + comentat