El 87% dels nord-catalans volen l'oficialitat del català a França
Segons una enquesta, la Catalunya Nord és un dels territoris que demanen més autonomia
BarcelonaLa majoria dels nord-catalans volen més autonomia i més català. Així es desprèn d'una enquesta publicada per l'Ifop, l'institut francès d'estudis d'opinió, que apunta que el 87% dels nord-catalans volen que es reconegui oficialment el català a França. Al conjunt de l'estat francès, el 77% dels ciutadans són favorables al reconeixement de les llengües regionals, una xifra que es manté estable des de principis de segle. Pel que fa al grau d'autonomia, segons l'estudi, en els últims anys ha augmentat considerablement el nombre de francesos que creuen que els ajuntaments, els departaments i les regions no tenen prou poder, distanciant-se així del model centralista del país, en què el poder es concentra a París i els departaments i les regions tenen competències molt limitades.
Al Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir, la Fenolleda i el nord de la Cerdanya tan sols el 24% dels enquestats consideren que el govern estatal té degudament en compte les necessitats del territori. A la Catalunya Nord és on el sentiment de distància respecte a les institucions estatals és més elevat, fins al punt que el 67% dels enquestats veuen amb bons ulls que algunes regions tinguin un estatut d'autonomia. Sobre la llengua, el 64% dels nord-catalans volen que el català sigui una assignatura obligatòria a les aules.
Ara mateix, a la Catalunya Nord només es pot aprendre català a les escoles de La Bressola, que aquest curs van afrontar una greu situació econòmica que els va portar a fer un crit d'ajuda per evitar el tancament. També durant aquest curs, el Govern va rellevar el delegat de Perpinyà després que es negués a utilitzar el terme "Catalunya Nord" per "neutralitat institucional".
Un 68% a favor de més descentralització
Un dels temes en què les respostes varien més respecte a uns anys enrere és quan es pregunta pel poder de decisió més enllà de les institucions estatals. El 68% dels ciutadans de França creuen que els ajuntaments, els departaments i les regions haurien de tenir més capacitat de decisió, mentre que el 2012 tan sols la meitat dels enquestats es posicionaven d'aquesta manera.
Pel que fa al sentiment de pertinença, augmenta el nombre de persones que se senten en primer lloc de la seva regió, abans que franceses: passa d’un 23% l’any 2001 a un 27% aquest any. Ara bé, el que més creix és el sentiment de pertinença a França: un 55% se senten francesos per sobre de l’afinitat a la seva regió o municipi, mentre que el 2001 la xifra era 10 punts inferior. Aquest creixement va en detriment del sentiment de pertinença al municipi i a Europa: en tots dos casos, el percentatge baixa 7 punts respecte a l’inici de segle.
Còrsega s'encamina cap a l'autonomia
L'estudi ha estat encarregat pel moviment Regions i Pobles Solidaris, una federació de partits regionalistes i autonomistes de França. Les enquestes es van fer durant el mes de juliol, pocs dies abans que el govern francès anunciés que impulsarà canvis constitucionals per poder dotar Còrsega d'un estatut d'autonomia, una reivindicació històrica de l'illa mediterrània i, segons l'estudi, defensada pel 76% dels corsos.
